Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Martí Domínguez i Barberà. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Martí Domínguez i Barberà. Mostrar tots els missatges

diumenge, 12 d’abril del 2009

Resurrecció

"Risurrezione", Piero della Francesca

Un bon amic m'ha felicitat la Pasqua amb un bell text de Martí Domínguez i Barberà provinent d'una obra seua inèdita, Itàlia fora mà. És un fragment arran de la contemplació d'este quadro del gran Piero della Francesca (wiki-esp, viqui-val). Aprofite per desitjar una bona Pasqua als que per ací passen.

"[...] Sobre un fondo de blau matiner i un paisatge pròxim de muntanyoles i arbredes, Crist, resurrecte està sortint del sepulcre amb un majestuós silenci, el mateix silenci amb què s’obre un capoll o floreix un ametler; és un Crist de majestuós hieratisme, de vigorosa anatomia, no gosarem dir atlètica ‘el Miquelàngel de la Sixtina volà més baix’ perquè pertany a estadis superiors als olímpics. Encara li mig cobreix el cos un blanc sudari, de rítmics plecs, caient-li del muscle i arreplegat per la mà esquerra, una mà blanca i foradada, mentre amb la dreta empunya l’asta del banderí del triomf ‘drap blanc creuat per dues barres vermelles’ i el tòrax ens mostra, ja un poc seca, la ferida del costat. El peu esquerre està ja afermat damunt del cornisat vorell del sepulcre de marbre, rectangular com un dels nostres altars de dir Missa, el genoll cobert pel sudari, prompte al salt sense esforç. Quatre soldats dormen junt al sepulcre, asseguts en terra amb una dramàtica pesantor. Dos, els dels extrems, no es deixen veure el rostre: un amagant-lo entre les mans; l’altre, d’esquena. Els altres dos, un de cara, l’altre de perfil, recolzen la seua formidable dormida sobre el propi sepulcre, fent més fort el contrast dels seus ulls carregats de son fondíssima ‘son de cos de guàrdia’ amb els ulls del Crist, que s’han obert fa poc però que ja mai sentiran son, eternament oberts, victòria sobre la mort, diürnitat sense nit del cos gloriós [...]".

Martí Domínguez, "Sansepolcro", fragment del llibre Itàlia fora mà, inèdit.

Quan la col·lecció Rent va publicar el també inèdit de Martí Domínguez -Isaïes, profeta de Nadal- el setmanari El Temps va recollir unes planes especials on es poden llegir altres textos inèdits de l'esmentat Itàlia fora mà.

divendres, 28 de març del 2008

John Henry Newman i Martí Domínguez, els primers de la col·lecció “Rent”

Una selecció de sermons del cardenal John Henry Newman (1801-1890) i una obra inèdita de Martí Domínguez (1908-1984) obriran l’ambiciosa col·lecció de llibres de literatura religiosa contemporània que publicarà l’editorial valenciana “Denes” sota el títol de “Rent”.

Una col·lecció que ompli un grandíssim buit al País Valencià, una col·lecció de llibres ambiciosa que unix literatura i religiositat, en valencià i que es retroba en una tradició que no es pot perdre. A més a més, alternarà escriptors de la literatura universal i autors valencians. Benvinguda siga.
El primer llibre serà En el món, però no del món. Selecció de sermons, de John Henry Newman, un autor clàssic del pensament cristià i de la llengua anglesa. La traducció és de Salvador Albert i Móra i compta amb introducció i notes d’August Monzon i Arazo. És la primera vegada que es traduixen al valencià part de l’homilètica del cardenal que es va convertir de l’anglicanisme al catolicisme, i que està considerat com un inspirador del Concili Vaticà II. Fa ja uns anys el Centre Newman de València va publicar el llibret que recollia alguns pensaments del cardenal anomenat El cor parla al cor.

També en unes poque setmanes vorà la llum un inèdit de Martí Domínguez, que fou director de Las Provincias i que pronuncià el famós discurs de 1958 La gran silenciada que li va costar el càrrec. Ací es pot seguir l’homenatge que li va retre la revista de literatura “L’Aiguadolç”. L’inèdit de 1965 de Martí Domínguez, que publicarà Denes a la col·lecció Rent, es Isaïes, profesta de Nadal, a cura d’Agustí Colomer Ferràndiz, l’autor de Temps d’acció i d’un estudi sobre esta obra a la revista citada.

Estarem a l’agüait.

NOTA: Enguany es cumplixen 50 anys des que Martí Domínguez va pronunciar el seu famós discurs, farcit de valencianisme en plena dictadura de Franco, motivat per la riuada de 1957. En perspectiva, això sí que fou un any de Falles reivindicatives. El discurs és pot escoltar ací.