Este mapa que es veu a la imatge era la plantilla amb la que els xiquets de la meua generació –els que estudiavem EGB a cavall entre el final del franquisme i l’inici de la transició- dibuixavem el contorn de la península Ibèrica i situavem les regions i ciutats. Curiosa i útil. La regla del mapa, li deiem.
Des que fa uns dies la vaig trobar a un calaix de casa ma mare la tinc al davant del Mac. ¿Fetitxisme?
Parem atenció:
1. Està dibuixada València. Així, solament amb el nom de “Valencia” i, per suposat les tres “províncies germanes”. Però, no región valenciana, no reino de valencia, no país valenciano... Valencia, a seques. Tal i com demanen alguns.
2. Si anem al nord no trabarem Cantàbria. La província de Santander està inclosa dins de la regió de Castella la Vella.
3. Perquè n’hi havia una Castella-La Nova (el que ara és Castella-La Maxa), però incloent-hi Madrid i La Rioja.
4. Per cert, la regió de Lleó està escindida de l’actual Castella-Lleó i inclou les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca.
5. Però, el detall sublim és la regió de Múrcia que agrupava dos províncies: Murcia i Albacete. Ai, Albacete.
El que ja no recorde és si la realitat era eixa mateixa. Si les regions que estudiavem eren eixes o qui rotulà el mapa es va “tirar de la moto”.
Tot açò m’ha fet recordar un vell article (ho sent no el vaig guardar) del nostre Joan Francesc Mira a El Temps –deuria ser a principis dels noranta- que parlava de visualitzar els mapes i quan d’important hi és a l’hora d’dentificar la pròpia nació:
Els valencians tenim en ment, més o menys, el mapa del País Valencià. Sabríem dibuixar-lo. També els espanyols tenen clara eixa pell de bou estirada. Molts ja s’han acostumat a llevar Portugal i identifiquensense massa dificultats el contorn de la península sense el territori lusità.
Però, ¿quants espanyols sabrien reconèixer eixa seua pell de bou sense el contorn de, posem per cas, Euskadi? ¿I sense Catalunya?. Podem anar més lluny: llem-hi també Galícia, per parlar dels territoris amb alts graus de consciència nacional. O sense Navarra. ¿I si ens atrevim i retallem per la frontera que marca el País Valencià? ¿Qué queda? ¿Quína poca cosa de mapa queda? ¿Quí pot vore eixe mapa i no esgarrifar-se? ¿A qué s’asembla?
És impossible. No feu eixe exercici a les vostres cases, és perillós. Ja ho he fet jo: queda una cosa més o menys com esta:
El dia que això es puga visualitzar...
[Quedaria molt agraït si algú puguera posar la referència d’aquell article de Mira]
4 comentaris:
Jo le dibuixat moltes vegades però m'atrevit a fer-lo sense Aragó.
Doncs també, Aragó té, segurament, més consciència nacional pròpia que València.
Jo també tinc a casa un mapa d'eixos de plastic, però és físic, amb els rius i les cordilleres. Això sí, no és meu, que en la meua época ja no s'empraven XDD
Tampoc vaig estudiar eixes "regions", clar, però si et puc confirmar que eren les oficials durant el Franquisme; fins i tot abans, tinc un Atles de geografia de 1920 que té eixes mateixes "regions". El cas d'Albacete és molt curiós, perquè ha ballat sempre entre Castella i Múrcia. El problema és el de sempre, la divisió privincial sense sentit, perquè en realitat la meitat nord de de la província és clarament castellana i manxega, mentres que la meitat sud és murciana; així, estiga on estiga, sempre hi ha mitja província "fora de lloc".
Quant al tema del mapa de J.F. Mira, no conec l'article concret, però sí sé que això ho ha repetit moltes vegades, i encara no fa molt ho deia en alguna conferència.
I finalment, en efecte, jo també llevaria Aragó d'eixe mapa. ;)
Salutacions
Sequier, com sempre, moltes gràcies pels teus aclariments.
Però, el que està clar és que les províncies vinguerren per quedar-se.
I, sí, en un futur article pintarem de nou el mapeta sense Aragó. Per cert, ¿caldria pintar-lo també sense Andalusia?
Moltes gràcies pels aclariments, com sempre.
Publica un comentari a l'entrada