Visió política?

Es lamenta Xavi, de La Mata de Jonc, de la “nul·la visió política” d’ACPV que no permet fer crèixer el valencianisme. Tot i que es rectifica ell mateix i afirma que, tal volta, els “manaires” sí en tinguen de visió política. El que passa és que “no és la nostra”.

I he recordat el que vaig llegir fa uns mesos a “Reivindicació del valencià”, d’Abelard Saragossà, que recull un text del líder històric del valencianisme Pere Mayor:

“Els nacionalistes tenim motius per ser autocrítics. Potser, si fa deu anys haguérem tingut una visió més ajustada de la realitat, ara la situació seria millor. No ens agradava la realitat i per això la negàvem [...] Com que la realitat no era prou bona, construíem una ficció. Els que l’hem volguda vendre als electors som els que hem rebut més galtades i els que no l’han intentada vendre electoralment [...] s’han limitat a fer-se de tant en tant la foto de concentració cívica, que ho arreplegava tot en alegre confusió, i alguns d’aquests són les que encara volen continuar la ficció”. (Del llibre “Un país amb futur. Converses amb Víctor G. Labrado”, 1999).

Ara, que fa quasi deu anys de la publicació del llibre de Mayor i vint de l’època a la que es referix, ¿no ha arribat encara el moment de “fer créixer el valencianisme abans que no el pancatalanisme” i fer-li cas a l’emergent Baydal, en la línea més encertada del valencianisme de construcció quan ho reclamava de forma rigorosa i honesta (ací i ací)?