Les ales de la vida

Tenia ganes de vore-la. No vaig poder anar al cinema quan l'estrenaren i, ahir, vaig aprofitar que la feien a La 2 per vore-la. I la recomane vivament.

"Las alas de la vida", de Toni Canet (Llutxent, 1953) és un memorable cant a la vida en un món on -com comentàvem al post anterior- la mort és cada vegada més present. La vida que li s'escapa a un metge degut a una enfermetat degenerativa.

Una pel·lícula on l'amor vessa per tots els cantons: la muller, la família, els amics, els companys, les persones que li ajuden a respondre les preguntes que valen la pena. Lluny del sense sentit de la deseperança.

Exemple la humanitat de Carlos Cristos, el protagonista del documental que ha guanyat molts premis.