Ahir era la valenciana Adela Cortina qui parlava d'educació i es referia al que és el problema número u en qualsevol país. Hui, ha estat el catedràtic de Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona, Francesc de Carreras, qui a La Vanguardia escriu un clarificador article sobre quan "molla" és l'educació actual -des de primària fins la universitat-. No us perdau "Plastilina en la Universidad".
A l'article denuncia que el professor deixa de ser la "font" de la que l'alumne beu i deprén, sino que resta com a facilitador del coneixement i cada alumne es convertix en gestor del seu propi aprenentatge.
Això m'ha recordat les paraules del professor d'origen jueu de la Universitat de La Sapienza de Roma, Giorgio Israel:
"L'educació necessita de mestres, de figures amb les quals recuperar la confiança, de testimonis que presenten al jove el món, la història passada, el coneixement passat, i que li'l lliuren. I el jove, l'alumne, necessita d'un mestre, d'un testimoni en el qual creure i del que fiar-se. Aquesta educació és una gran vacuna contra un dels cavalls de Troia més insidiosos del relativisme contemporani: les teories pedagògiques de l'autoaprenentatge que prediquen que el jove aprèn de si mateix, en aquell metre quadrat, i el professor queda reduït a un facilitador que es limita a acompanyar-lo en tan reduïda àrea, abstenint-se curosament de transmetre-li res que estigui fora".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada