Nomdedéu, els anti-Bolonya i Iniciativa

És cert, ja no tinc temps d'actualitzar el blog i està que es mor, però reconec que em fa llàstima i, al menys, que servixca per posar l'altaveu a alguns articles que vaig llegint. Disculpeu.

Esta vesprada he tingut temps de llegir l'entrevista que els amics de Cristians pel Valencianisme li han fet a Enric Nomdedéu. M'han agradat moltes de les seues respostes. M'ha agradfat el seu tarannà. M'ha agradat la seua vessant humana. M'ha agradat la seua visió del valencianisme. M'ha agradat això que es diu ara, el "relat" que fa de la nació valenciana i del país, caldria aprendre-se'l. M'ha agradat la seua sinceritat a l'hora de parlar de la seua espiritualitat i de la presència cristiana a la nostra societat...
Llegir l'entrevista de Cristians.net a Enric Nomdedéu.

També m'ha fet pensar este article llegit a l'Avui i que penge més avall perquè m'ha recordat algunes campanyes "anti" de forma permanent
Idealisme hormonal, per Ferran Sáez Mateu, professor de la Universitat Ramon Llull. Sobre els anti-Bolonya. Es poden llegir coses com esta:

"L'ABSURDA MAGNIFICACIÓ D'AQUESTA anècdota ha coincidit, paradoxalment, amb la minimització de fets molt greus, com ara impedir l'accés d'estudiants i professors a edificis de titularitat pública. A què és deguda aquesta tolerància social tan selectiva? La resposta sol ser molt acrítica, del tipus "Són joves". Darrere d'aquesta aparent banalitat hi ha, camuflada, una actitud mental molt perillosa que connecta directament amb l'essència dels totalitarismes del segle XX. Què tenien en comú el nazisme i el maoisme, el feixisme i l'estalinisme? Una cosa molt concreta: l'exaltació de la força de la joventut entesa com a avantguarda de la regeneració social".

Finalment, no vull deixar d'enllaçar una tribuna d'opinió de Sílvia Barroso sobre els d'Iniciativa de Catalunya: No n'aprenen.

Vull ser... rector

Un jove valencià, en plena adolescència i en les primeries del segle XXI, diu que vol anar-se'n al Seminari. Que vol ser... rector, capellà, mossén... Interessant saber qué es mou en un jove per voler ser capellà, ingressar al seminari i agafar un camí... tan diferent al comú dels seus companys. les seues idees i els seus anhels, què passa pel seu cap...

De tot això i molt més va el programa d'esta setmana anomenat "Vull ser..." i que emet Punt 2 cada divendres a les 20:55 hores -tot just abans de l'espectacular retransmissió del partit de pilota valenciana. El capítol dedicat al jove adolescent que vol ser rector es podrà seguir este divendres, 14 de novembre.

Segons es pot llegir a la web de RTVV, "Vull ser..." és una sèrie documental que mostra a joves entre 11 i 15 anys com són des de dins les professions a què volen dedicar-se d’adults, sense oblidar els aspectes més quotidians. La sèrie tracta d'acostar-los els més variats professionals d’una especialitat i estos els aniran mostrant com és l'ofici: quins aspectes són els més divertits i quins són els que demanen més esforç i treball.

Torna La Mirada Crítica

Torna Xorx, millor que mai. Torna La Mirada Crítica, després d'uns mesos absent de la blogosfera valenciana. Benvingut, de nou.

Una tornada espectacular i luxosa, com el vídeo que ha penjat sobre el tractament que l'ens públic valencià va donar a la presència de la Fòrmula 1 a València l'última setmana d'agost.

Però, també altres "captures" molt interessants: un sobre el congrés dels "sociates" a València i un altre sobre el tractament que El País li oferí a ZP el passat setembre.

No us perdeu cap d'ells. I a La Mirada Crítica, llarga vida.

A continuació glamour, luxe i somelsmillorsdelmónmundial (quan la realitat supera la ficció):

Ni animositat, ni ironia mordaç, ni sectarisme

Els últims fets relacionats amb els mitjans de comunicació públics i la censura i les ganes de crear discòrida entre el poble valencià m’han impedit fer-me eco de la pastoral d’advent que ha escrit Mons. Uriarte, bisbe de la Donostiako elizbarrutia o diócesis de San Sebastián.

Una pastoral titolada molt oportunament “La esperanza vence al miedo” i que recomane vivament que es llegixca i medite. Al final d’esta carta d’advent –el temps que es dedica a preparar el naixement de Jesús-, mons. Uriarte es referix als mitjans de comunicació de l’Església amb paraules sàvies.

No vull deixar passar l’ocasió de copiar estos tres paràgrafs (la negreta és meua):

“Los Medios de Comunicación Social tienen, en nuestro mundo, un enorme potencial configurador de la mentalidad, de la sensibilidad y de la conducta de los ciudadanos. La realidad engendra noticias alentadoras y preocupantes, incluso terribles. Es normal que la prensa refleje también estas últimas. No puede escamotear su servicio a la verdad. Pero la moral de un pueblo es un gran tesoro que es preciso preservar. Si por motivos comerciales o servidumbres ideológicas se describen y comentan de manera reiterada y duramente sesgada los aspectos sombríos de la realidad, el ánimo de los ciudadanos se encoge y, lejos de sentirse estimulado, puede ir hundiéndose en un derrotismo pasivo. El género literario preferente para generar esperanza no es el lamento ni el insulto, sino la propuesta constructiva.

Entre los hombres y mujeres profesionales de los Medios de Comunicación se encuentra un número apreciable de cristianos sinceros y convencidos. El sedimento activo de esperanza que anida en su alma creyente les ayudará a sostener y transmitir que las situaciones en las que vivimos, lejos de ser un callejón ciego, tienen una salida que hemos de buscar, labrar y pedir.

Los Medios de Comunicación de la Iglesia tienen el deber de ser ejemplares también a la hora de suscitar la esperanza. Muchos de sus escritos y programas son coherentes con este deber ineludible. Lamentablemente no todos. La Iglesia debe procurar que todos sus profesionales siembren concordia, respeto al diferente, serenidad valorativa. Estas actitudes nutren la moral de los ciudadanos. Debe asimismo evitar que ninguno destile animosidad, ironía mordaz, sectarismo. Tales comportamientos desmoralizan, desaniman y siembran desesperanza.”

El cardenal Martínez Sistach ja ha dit en públic que alguns dels programes de la Cope no s’adequen a l’ideari.

Mentre, jo no he pogut deixar de pensar en el “talibancito episcopal”.

Quan els bobos governen... clausuren TV3 al País Valencià

Quan els bobos governen... clausuren TV3 al País Valencià. I no ho dic pel Govern valencià, precisament, perquè bobos no ho són. Tot el contrari són ben llestos.

Esta nit passada –dos hores abans del Dia Internacional dels Drets Humans que celebrem hui mateix- posaven el segell de “clausurat” a les instal·lacions d’ACPV que permetien vore TV3 a les comarques més al sud del Páis Valencià.

Allò de bobos ho dic pel Govern central (PSOE) i pel Govern català (PSC-ERC-ICV). Vicent Partal i Enric Morera ho deixen prou claret. Vertaderament, no tinc clar quí és l’autor intelectual de la clausura del repetidor de La Carrasqueta. L’autor material és evident, però els valencianistes devem dir clarament que la mala gestió (altra vegada) del PSOE/PSC ho ha permés.

Simplement, em remet al post que vaig penjar el passat 4 d’octubre (el video d’InfoTV ja no enllaça, però s’enten tot).

[Si cliqueu a la imatge es pot vore el video que ha penjat Vilaweb amb les primeres imatges del repetidor clausurat].

Quan Val Net passa a ser Vale Limpio

Hui he llegit una notícia interessant pel que fa al futur i modernització de la pilota valenciana. El titular diu així: “La Universitat estarà present en totes les partides professionals de pilota valenciana” (podeu llegir-ho a la web de la Universitat o a Pàgina26.com ).

Enhorabona. Ara, la mateixa notícia a Europa Press. Copie el primer paràgraf, però també es repetix al quart:

VALENCIA, 31 Oct. (EUROPA PRESS) -
La Universitat de València promocionará su imagen en todos los ámbitos de la pilota valenciana gracias a un acuerdo firmado por su rector, Francisco Tomás, y por los representantes de Vale Limpio , que gestiona en exclusiva este deporte en su vertiente profesional, según informaron hoy fuentes de esta institución [...]

Atenció. Val Net ha pasat a convertir-se en Vale Limpio i altres mitjans (Panorama Actual) també han caigut en el “copia i pega”. ¿Qué els periodistes no saben qué és Val Net? ¿Sona millor Vale Limpio? ¿Cal traduir-ho tot?

Segurament, i pose la mà en el foc, ha estat un clar abús del Salt. Altra cosa és el poc ús d’esta ferramenta que tant ha fet pel valencià, ¿veritat honorable conseller? Ho van descobrir fa uns dies Taronget i HortaSud en un divertit post a No cap en cap cap .