dilluns, 3 de desembre del 2007

Catalunya i més


No puc deixar passar els dies sense penjar un enllaç a l’article Teoria de Conjunts del sempre intel·ligent Vicenç Villatoro llegit al número del 3 de desembre d’El Temps. No afegixc res més. Però, anime a llegir-se’l tot. Avance que parla de catalanistes i no catalanistes, dretes i esquerres, independentistes i no (o no prou no només) independentistes i d’entusiasmats/emprenyats/decebuts.

L’altra dosi de Villatoro ha estat este mateix diumenge a l’Avui (recordem, al sendemà de la gran manifestació de la ciutadania catalana) amb el títol “El tripartit impassible”.

Podem llegir: “El tripartit d’esquerres se sustenta en un presupòsit fals: que ser d’esquerres genera una alta afinitat entre els partits que governen junts”.

I més endavant: "Els tres partits són diferents, els seus electorats encara més i els seus interessos són en general contradictoris, excepte un gran interès comú i compartit: mantenir CiU fora del govern. Però això, que uneix molt a l’hora de fer pactes d’investidura, no crea prou complicitats per governar”.

És un article circumscrit a la politica catalana, però que ningú amb sensibilitat valencianista o nacionalista deu perdre’s per poder traure conclusions –o al menys, cercar-les- per al nostre País Valencià.

I, ara, després de la merescuda sobredosi de catalanisme una reflexió: allà dalt porten una “cabassà” d’anys de catalanisme polític; actualment, en plena època de majoria socialista (a Madrid i a Barcelona) són capaços d’eixir al carrer per milers i reclamar el dret a decidir. Pensem-ho, milers i milers de ciutadans... És lògic que hi surten plantejaments pràctics sobre maneres de governar-se o que avancen divorcis.

Però, que nosaltres amb únicament dos diputats valencianistes i 300 regidors perdam el temps discutint sobre si federalisme, confederació, república ibèrica, independentisme estricte, república confederal catalana socialista o mil models més... Per favor.

Per això, m’alegra vore que no tots perden el nord i en el maremàgnum de Ca Milagrosa algú pensa en la gent.