dissabte, 1 de desembre de 2007

Missa pel jove valencià que va morir al mediar quan agredien una dona


Tots recordem el succés del passat mes d’octubre quan un jove estudiant de Dret d’una població molt xicoteta de La Ribera –Benicull- moria quan va mediar per salvar una dona de les agressions de la seua parella a la ciutat de València. Ací deixe articles que parlen del fet.

El pròxim dilluns, dia 3 de desembre, a les 20.30 hores tindrà lloc en la Capella de la Sapiència de l’edifici històric de la Nau (carrer Universitat, 2), una missa en memòria de Daniel Oliver. L’eucaristia ha estat organitzada per la Facultat de Dret, de la qual era alumne, i serà presidida per August Monzon, prevere i professor de Daniel Oliver. El Govern d’Espanya ha condecorat a títol pòstum el jove valencià pel seu coratge i la seua acció en la lluita contra la violència de gènere. Al funeral assistiran els familiars de Daniel i els seus amics i companys d’estudis.

Daniel va actuar com li dictà la conciència: defensa sempre al més dèbil. I això li costà a vida. Havera estat una advocat sincer, un jutge just, un fiscal atent als delictes contra els més dèbils, un magnífic professor de Dret...

Als pobles s’empra una frasse molt directa i molt clara que tot el món entén. Homenatge a la persona i reconeixement a la seua família per la seua educació: Daniel Oliver Llorente, ¡quin xicot més ben parit!.

Descanse en pau.

3 comentaris:

Albert Miret ha dit...

Totalment d'acord amb la teua reflexió. Tandebò la gent actuara mès sovint.
Abanda de les messures que es puguen proposar i aplicar, cal que la societat tambè pose el seu gra de sorra.

Artur Josep Martínez ha dit...

Que es pot dir davant un fet així, sobren les paraules, l'unic que podem fer és intentar reconfortar a la seua família en els moments tan tristos que estaran passant.

Soca ha dit...

Gràcies Albert i Artur Josep per deixar comentaris.

Jo pense que la memòria és important. Els que conegueren a este xicot i la seua família i tots nosaltres que hem sabut del que li va passar devem recordar-lo sempre. I al seu poble que la història que passa entre generacions mai obilde que un fill de Benicull arribà a morir per evitar que li ferren mal a una dona indefensa.

Perquè la seua memòria no muira.