dissabte, 19 de gener de 2008

Era foraster, i em vau acollir (Mt 25, 35)


“Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster; i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i em vinguéreu a veure’m”
Mt 25, 35-26

És molt oportú recordar estos versicles de l'evangeli de Mateu perquè diumenge 20 de gener l’església catòlica celebra el Dia de les Migracions.

Sebastián Alós, delegat episcopal de Caritas València, denuncia hui en article titulat “Inmigrantes irregulares, entre la angustia y la esperanza” publicat a Las Provincias la “preocupación, el miedo y la angustia de numerosos inmigrantes indocumentados que, en número creciente, están siendo objeto de órdenes de expulsión”.

Més endavant asegura que “si hace un año los responsables de Cáritas Diocesana atendían una consulta al mes por órdenes de expulsión, este año no hay día que no venga alguien a pedir asesoramiento, ayuda y amparo”.

I també crida:
“No podemos comprender cómo de la noche a la mañana se puede pasar de la tolerancia a la intransigencia: de "permitir" la entrada y permanencia entre nosotros de numerosos inmigrantes indocumentados a la orden indiscriminada -así nos parece-, frustrando sus expectativas de futuro entre nosotros al amparo de las disposiciones legales sobre arraigo”.

En l’ensenyament de Jesús la presència del foraster, l’estranger, l’emigrant és constant. Segurament, perquè ell també ho fou i va viure en carn pròpia l’exepriència del desplaçat, del que es veu obligat a migrar.

Era foraster, i em vau acollir.