Sant Antoni, sant valencià

Sant Antoni del porquet,
que a les velles fa carasses
i a les joves fa l’ullet

Fa anys, remirant en la llibreria de la Beneficència em trobí amb el llibre “Sant Antoni, sant valencià”, d’Àlvar Monferrer i Monfort (Les Usres, 1940). No vaig poder evitar fer-me amb ell i cada mes de gener el fulletge.

Esta setmana que entrem, també coneguda com la Setmana dels Barbuts –amb Sant Pau eremità (15), Sant Antoni Abat (17) i Sant Maür (18)- és un magnífic moment per recordar a este sant, tan estimat a les terres valencianes. I, especialment, per part dels xiquets i xiquetes que acudixen a beneir els animals domèstics, així com per part dels llauradors i ramaders que tenen animals a casa.

¿Quí no anat mai de meut a la benedicció dels animals casolans amb el gosset, el gatet, el canari o la cagarnera en la gàbia a la porta de l’església el dia de la festa de Sant Antoni? ¿Quí no s’ha emocionat vegent els cavalls engantxats als carros? Sant Antoni del porquet, 17 de gener, el nostre patró de la gent del camp.

El blog Totafloretes deixava fa tot just un any un article sobre la gastronomia en estes dates. I és que és un sant magnífic per a l’estudi de tot allò relacionat amb ell com ho és la toponímia, literatura, religió, gastronomia, costums populars, botànica, arquitectura popular, teixit associatiu i festiu –la confraria més antiga es remunta a Jaume I, com ho és segurament la de Castellfort (Els Ports)-, entre d’altres.

O les fogueres, o les fires que es celebren arreu de pobles i comarques del nord al sud del país.

Per cert, no deixeu d'escoltar la versió (ací, la lletra) que Pepe Gimeno "Botifarra" hi dedicà a Sant Antoni de Gavarda.

Imatge: Taulellet amb la imatge de Sant Antoni a la paret d’una quadra.