Pujol i el País Valencià, a les seues 'Memòries'

Estic ara a mig camí de les molt recomanables “Memòries (1930-1980)” de Jordi Pujol. I arribe a la pàgina 140 on es referix al País Valencià i nega que fos pancatalanista. Deixe la cita, per interessant, encara que poc novedosa:

“Tampoc no m’he sentit temptat per l’anomenat pancatalanisme. La unitat cultural dels Països Catalans, la història fundacional comuna, no tenen per a mi una traducció política de caire institucional. Em vaig interessar per la història del País Valencià i pel valencianisme d’abans de la guerra gràcies a les notícies que em donava l’escriptor Xavier Casp a través de les pàgines de la revista Destino i després gràcies a amics com en Max Cahner i en Joaquim Maluquer i Sostres. Més endavant vaig tenir converses amb l’escriptor i assagista Joan Fuster. Cada cop que Fuster venia a Barcelona, s’allotjava a casa de l’amic comú Maluquer. El recordo sorprenent-se de descobrir que a Catalunya hi hagués una burgesia catalanista, al contrari de València, on era castellanista. Això sol ja indica que València i Catalunya són realitats diferents. El plantejament radical que van fer molts valencianistes no ha funcionat. El valencianisme no ha valorat prou les falles, la Geperudeta, el catolicisme tradicional i la burgesia, tant la de les grans fortunes com la mitjana. Es tracta d’un moviment massa universitari, massa intel·lectual. És com si el catalanisme prescindís de Montserrat, dels orfeons, dels sardanistes, desl castellers i del Barça.

Del País Valencià n’admiro el vitalisme. Sempre he procurat col·laborar-hi tant en l’ordre cultural i cívic com en l’econòmic, però no interferir-hi.”