XIII Estació: Jesús, davallat, als braços de Maria

Quadre de Marc Chagall “Red Pietà”, 1956. Museu Vaticà.

XIII Estació: Jesús, davallat, als braços de Maria

I quin consol de bres, quina tendresa
per a sempre que allarga els vostres braços,
oh Mare en el dolor innumerable!
Estés des de la mort, Cos que no passa
o llum germinadora i gest encara,
Home exacte que centra en sa nuesa
l’eternitat del fang de tots els homes,
Déu viu, Déu fix, obert cara a nosaltres,
el vostre Fill és més redós, més vida,
així, vetllant-li vós el son dolcíssim,
més pregonesa i més carn i os dels nostres.
Nafra a nafra us sabeu la plena injúria,
la sang que es vessa lenta i necessària,
tanta amargor predita, renovada,
Mare o sanglot volgut per redimir-nos!
Entre les vostres mans serenes queda el pes de l’agonia consumada
i aquest silenci nostre, prec a penes:
més enllà de les coses, fent-se súbit
revelament de certitud o gràcia,
cada veu que es perdia va trobant-nos,
oh veritable cor, Acollidora!
Per nosaltres només, per la promesa
que ens fou donada des del primer dia,
pels pecats que inventem entre nosaltres,
en Vós venç, infinita, la sofrença.
La pietat sencera, aqueixa llàgrima.
La terra cessa sota el tall d’una ala.

En vostra passió també la nostra
I l’alta claredat de l’esperança.

Obra pia, 1988
Joan Fuster