Acomiadament d'Antoni Bassas penjat a Vilaweb.
Tal volta un dia de desfici, d'avorriment o de xicotet orgull faça que Antoni Bassas clique al Google la cadena "Antoni Bassas País Valencià". Si ho fera algun dia i les operacions de càlcul que fa eixe cercador no fallen, potser Antoni arribe a este blog. Si això passara, el propi Antoni Bassas llegiria este mateix post que no és altra cosa que un humil record/homenatge a qui m'ha acompanyat molts dies (menys dels que a mí m'haveren agradat).
Hui s'ha acomiadat dels seus oients. Perquè no li renoven el contracte a Catalunya Ràdio (ja se sap, la crosta nacionalista). Sí, els amics de ZP, els mateixos que es descollonen dels valencians, uns i altres (recordeu el minitrasvassament o l'estatutet o el finançament). Doncs, ha dit adéu d'una manera molt digna, després ha saludat el seu públic emocionat i ha donat una lliçò de ciutadania que deu passar als manuals.
Gràcies, Antoni, tot i no parlar des de València has fet una ràdio que m'agradava i que cada dia que t'escoltava els budells se'm rebolicaven de pensar que el País Valencià no podia tenir un comunicador, una ràdio, com la que feies tú i els teus companys. A tots vosaltres, felicitacions.
Tal volta un dia cliques "Antoni Bassas País Valencià" i et trobes amb esta soca...
2 comentaris:
Entre d'uns i d'altres estan destrossant una emissora, un treball de 25 anys. L'esforç i el somni de molta gent que ha estat empentant aquesta casa desde molt temps.
Amb l'acomuadament d'en Bassas fan pales aquest anim de trencar Catalunya Radio i convertir-la en un corralet d'amics, enlloc del portaveu d'un pais.
No en saben el que significa la paraula "RADIO" amb majuscules aquesta gent. S'han trobat una joguina i no saben com funciona. I l'acabaran trencant del tot, si algu no ho evita.
Antoni, molta sort alla on vagis i tant de bo alguna vegada puguis tornar a la teva casa: Catalunya Radio, ben aviat.
On és -als mitjans i arreu- la gent mínimament ferma, culta, bona? Perquè tanta mediocritat ignorant? Fins no fa massa la cultura i el creixement personal estaven aixoplugats i dinamitzats entorn "els capellans" i la religió com a focus cultural: Els monestirs medievals,els centres parroquials, Montserrat com a centre irradiador,etc, el mateix Bassas, tou però catòlic. Em sembla que la situació de desori va tota lligada i el nivell no sé si l'aixacarem. (He escrit a raig)
Publica un comentari a l'entrada