A mi mateix e tot lo món aïr

Em pregunta Pafiam, de Patria, Fides, Amor per la capçalera de La Soca. Primer, gràcies per les felicitacions. Després, l'advertència: l'autor qualifica el seu blog d'arrauxat. I tant, afegixc jo, no apte per a "políticament correctes", avise també.

La imatge que ilustra La Soca és un detall de la porta gòtica de la Seu de València (també coneguda com dels Apòstols). Es veu una gran anella i les quatre barres de les armes del Rei. Sota, fòra de la imatge -perque es retalla- es voria l'antic escut del cap i casal (aquell en el que apareix el riu). Pense que els que seguixen el blog entenen el perquè d'estos simbolismes: el cristianisme, el país, la cultura, l'arrelament, els fonaments, la soca... que ens manté. Com diu Emili Marín a l'últim número de Saó: "...un país sense creences és un país condemnat al fracàs".

Ja de present delit no puc sentir

sinó semblant aquell del temps passat,

e com lo cerc e tal no l'he trobat,

a mi mateix e tot lo món aïr.

Pafiam confon aïr (primera persona d'aïrar, avorrir, odiar) amb ahir (el dia immediatament anterior al dia en què es parla) i, és clar, no acaba d'entendre els versos de la capçalera. Estos quatre versos formen part de la tornada del poema XLI del gran Ausiàs March on jusifica el mal dir. "Els hòmens bons no han de vacil·lar a proclamar el mal que han fet els viciosos", assegura Robert Archer en la introducció a este poema.

Però, a la tornada, que ens ocupa, detalla Archer que "el poeta no és capaç de sentiur cap altre plaer que el que tenia en el passat; però no torna a trobar-lo i, per tant, odia tot i tothom".

L'elecció. En el seu moment vaig elegir estos versos perquè corresponien molt bé a un estat d'ànim personal que es reproduïa molt sovint amb un estat d'ànim general en el nacionalisme valencià. Així, al menys, ho veia jo. Sentíem "delit" d'un temps passat (on erem un vell regne independent i prestigiós) i, ara, en el temps actual no som capaços de trobar cap plaer i, per eixe motiu avorrim tot i tothom -alguns, fins i tot, a ells mateixos-. De fet, abunda en el valencianisme una expressió ja famosa referida a eixe determinat onanisme mental que només fa que pegar-li voltes al nano sobre la situació del país.