L’absolutisme borbònic no fou un sistema modernitzador

L’agència Europa Press remet pel seu servici en valencià de notícies una informació sobre el dsenvolupament d’uns dels actes dels XXXVI Premis Octubre, que es celebren a València. No sé si ho publicaran molts mitjans o no, però desfà molts mites i ací queda.

Llàstima que cap asesor li ho afegira a Camps el passat 9 d’octubre al seu discurs institucional(?).

Encara recorde els moments passats llegint el llibre de la professora Carmen Pérez Aparicio “De l'alçament maulet al triomf botifler” (3i4). Era la primera vegada que em documentava sobre esta etapa imprescindible per als valencians.

UNA HISTORIADORA QÜESTIONA EN ELS OCTUBRE EL "MITE DE L'ABSOLUTISME BORBÒNIC COM A SINÒNIM DE MODERNITAT"

VALÈNCIA, 24 d'octubre (EUROPA PRESS) La professora d'Història Moderna de la Universitat de València ha analitzat hui, dins de al primera jornada de l'Encontre d'Escriptors inclòs en els XXXVI Premis Octubre les conseqüències de la derrota de la Batalla per al territori valencià des del punt de vista polític, amb la pèrdua dels Furs, així com econòmic, comercial i social. L'estudiosa ha qüestionat que l'"absolutisme borbònic fóra un sistema modernitzador, com s'assegura moltes vegades per la historiografia espanyolista" i va considerar, en canvi, que va ser "regressiu".

Sobre esta qüestió, l'experta ha assegurat que "comercialment i econòmicament es tenia la sensació que amb els Àustria hi hauria més llibertat per al comerç, i socialment els agricutors esperaven l'abolició dels privilegis feudals". Pérez ha insistit que l'"absolutisme borbònic va ser regressiu ja que la resta d'Europa avançava en aquell moment cap a la seua abolició i la implantació del sistema parlamentari pactista semblant al qual havia tingut la Corona d'Aragó. Per esta raó, ha opinat que esta "equiparació absolutisme-modernitat per a Carmen Pérez "és un clixé intencionat ideològicament i no se sosté amb els fets".

La conferenciant ha exposat que abans del Decret de Nova Planta els Furs valencians ja s'havien abolit de fet, ja que "els Borbons els anaven abolint a mesura que conquistaven ciutats i viles", ha dit.

També ha explicat que esta abolició va ser qüestionada després de l'aprovació del Decret de Nova Planta per l'antiga aristocràcia seguidora dels austracistes i, també, per reconeguts nobles proborbònics. Estos últims defensaven que amb la reinstauració dels Furs "es posaria fi al sentiment popular austracista que va perdurar durant dècades i que va provocar nombroses revoltes".