divendres, 5 d’octubre de 2007

“L’home manuscrit”, de Manuel Baixauli



La lectura front al Mediterrani valencià de “L’home manuscrit” (Proa), de l’escriptor – rescriptor se n’anomena ell- suecà Manuel Baixauli , ha estat una de les grates experiències d’este estiu. Metaliteratura, metaescriptura, amor als llibres, passió per escriure. Que més dóna. Plaer de sentir-se lector i plaer de descobrir un magnífic escriptor.

Baixauli, amb una poderosa prosa, ha traçat una línea fronterera entre allò que mou les persones, el que voldríem que fora la nostra vida, la possibilitat de reescriure-la una i altra vegada com l’home manuscrit de la novel·la. Una tercera obra –després d’”Espiral” (Columna, 1999) i “Verso” (Bromera, 2001)- que el fa gran.

Joan Garí (El Temps, 21 d’agost 2007) certifica que “L’home manuscrit” és “un dels llibres més interessants fabricats per un literat valencià els darrers anys”.

Al mateix temps, Baixauli –amant dels rituals-vessa tot el seu univers personal: els cementeris, els viatges, els llibres, els albats, els contes, el món rural, allò més ocult de l’ésser humà, la mar, la solitud... són llocs que coneix perfectament i que recorre amb fermament. Una obra difícil, amb diferents gèneres i amb la curiositat d’unes fotografies evocadores dels recorreguts dels protagonistes (m’encanta la casa de “Villa Carmen”, perquè la conec molt bé).

I, entremig, una perla. Un sentit homenatge a qui ell considera el seu mestre en l’art d’escriure: el també suecà Josep Palàcios . Quàntes vegades haurà llegit i rellegit “AlfaBet” Manuel Baixauli.

A més, la literatura de Baixauli que també pinta –i molt bé, per cert- està farcida de l’emoció i la passió de l’amant de la cultura (música clàssica, bona literatura, art) i de retalls que giren els ulls de forma crítica cap a la realitat més immediata com el turisme, la “vida moderna” o les ambicions de diners-fama-poder (com explicita en alguna ocasió).

I una anècdota. Conta Baixauli que el llibre va ser rebutjat per vàries editorials “per ser poc comercial” així que va decidir presentar-lo a un premi que acabà guanyant: el Premi Mallorca 2006. Enhorabona per la gosadia i l’honestedat.

Molt recomanable.