“Temps d’acció”, d’Agustí Colomer

Pocs dies després del 9 d’Octubre, Agustí Colomer redescubrix al diari Levante-EMV les figures de dos hòmens del valencianisme polític dels inicis del segle XX. Ens parla de Carles Ferrís i Faustí Barberà , a propòsit del reconeixement per part de la Generalitat al sanatori de Fontilles. A l’article conclou Colomer:

“Resulta curiós que els qui coneixen la tasca apostòlica i social del pare Ferrís desconeguen la seua sensibilitat valencianista, i que els qui admiren el patriotisme del Dr. Barberà ignoren la dimensió religiosa del qui ha estat batejat com «un soldat de la fe i de la ciència». Les mentalitats excloents d´aquells cristians que ignoren el fet cultural valencià i d´aquells valencianistes portaestendards del laïcisme més ranci semblen donar-se la mà. Però afortunadament, la tossudesa dels fets acaba per imposar-se i, gràcies a estudis com els dels professors Emili Casanova, Rafael Roca o Antoni López, podem contemplar integralment les figures d´uns valencians per als quals fe, compromís social i valencianisme formen un tot indeslligable.”

És el propi Agustí Colomer qui m’ha proporcionat, sense ell saber-ho, una de les lectures més interessants sobre el valencianisme polític dels últims temps. M'ha descobert un nacionalisme als anys trenta (en moments molt durs) d'inspiració cristiana, una mena de valencianisme catòlic. Està tot explicat amb detalls a “Temps d’acció. Acció Nacionalista Valenciana (1933-1936)”, de l’editorial Denes.

En este llibre que trau a la llum els escrits del setmanari “Acció”, òrgan d'una entitat nacionalista que mai arribà a presentar-se a les eleccions i que desaparegué quan començà la guerra del 36. Però, que durant uns anys mobilitzà als catòlics valencians en un temps on feia falta acció. Per als amants de les històries sobre banderes poden conèixer que ANV solien onejar la senyera amb estrela blanca sobre blau, per exemple. O que foren impulsors de la celebració del 25 d’abril.

Un partit que acollí a reconeguts valencianistes com Casp, Moròder, Sanmartín. Soriano Bueso, Bayarri, Adlert o Esteve Victoria. La història, massa desconeguda, dels valencianistes que feien compatible la seua fe i la implicació amb la seua gent i el seu país. Però que ho tingueren clar quan denunciaren la irrupció dels feixismes i la persecució religiosa.

Exemple de compromís per als cristians de hui en dia –que han abandonat la seua cultura i als que menyspreen qualsevol cosa que vinga del cristianisme-. I és que som molts enls que ens sentim massa vegades en la frontera. Expulsats d'uns llocs per catòlics i "beatos" i d'altres per "catalanistes" o nacionalistes.

És temps d’acció urgent.