Contrapés necessari a la “Milà espanyola”

Ni fent-ho volent. Però, vaig a fer de contrapés necessari. El cada vegada més imprescindible a la blogosfra valenciana Ventdcabylia (¿és cert que vius a la Barceloneta?) dedica mitja entrada i una foto a la “Milà espanyola”, que no és altra que l’Arxidiòcesi de València que va donar dos papes en un moment com no se n’ha donat altre al món occidental –a cavall entre el segle XV i XVI-.

I parle de contrapés perquè és una errada –i no dic que caiga en ella Ventdcabylia- entendre l’Església com una institució monolítica o pensar en ella com un bloc granític. “Block thinking”, en diu el filòsof canadenc Charles Taylor.

Al costat dels capells cardenalicis, els boats, les grans cerimònies o la posada en escena en pla espectacular hi conviu una església quotidiana vinculada amb els inmigrants i els més pobres, l’animació en el temps lliure dels escoltes o el moviemnt júnior, la caritat que remet al terme original de Càritas, la pergària i l’estudi de molts monjos a tot el món o la trasmissió de la paraula cristiana –dels fets de Jesús centrats al Sermó de la Muntanya o al manament de l’amor, per exemple-.

I és d’això del que volia parlar. A la nostra Milà hi ha un missioner diocesà nascut a L’Alcúdia fa 74 anys –un dels molts que hi ha arreu del món- que s’anomena Alexandre Alapont. Ací podeu llegir un article seu a “El Ciervo” on conta cóm és la seua vida quotidiana a Zimbabwe (més informació a la wiki a l’entrada en castellà ).

Alapont ha estat recentment homenatjat per la revista “Saó” –no la busqueu a internet- a qui li han concedit el Premi a la Solidaritat “Cristòfor Aguado”. Podeu llegir ací la notícia que publicà “Levante-EMV” .

I és que Alapont passarà a la història per haver traduït la Bíblia al nambya , un treball de 30 anys de durada. Al l'últim número de la revista “Saó” –altra flameta a la diòcesi- els preveres Vicent Cardona i Emili J. Marín, en una entrevista amb Alapont, detallen perquè és important esta traducció al nambya:

“Encarnar la paraula de Déu en la llengua en que parles de Déu i amb Déu és fonamental. Els entrebancs han estat fortíssims, en primer lloc, s’havia de traudir els llibres de la Bíblia a una llengua que no té escriptura. A més a més, el poble nambya és molt reduït, segurament no va més ennlà de les 300.000 persones, per tant, algú mal informat i pertanyent a una religió pragmàtica haguera pensat: ¿es justifica l’esforç que s’ha fet pels fruits que es podran aconseguir? Evidentment que sí. Sempre que u puga llegir la paraula de Déu en la seua pròpia llengua, es recupera el miracle de la Pentecosta”.

La veritat és que no cal afegir res més si pensem en la situació en la que es troben els textos litúrgics el·laborats per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua: en un caixó de l’Arquebisbat amb el segell de “dilata”. L’altre contrapés, com sempre. Este estiu vaig llegir que l’AVL ha decidit tot i l’aturada fet per l’Arquebisbat al missal va ediat-los pel seu compte. Però, és evident que sense l’espenteta de la Cúria poca cosa es podrà fer.

A l’entrevista que fan a “Saó” Alapont es mostra orgullós de la seua obra:

“És un treball de 50 anys, una tasca cultural, lingüística i bíblica. Ja se sap que la traducció de la Paraula de Déu en la Bíblia és difícil, des dels noms dela arbres, dels poblats, dels personatges, de les circumstàncies històriques. Tot i aicò, i més encara, contribueix a convertir la labor de la traducció en quelcom complicat i difícil. De fet, el trasllat de la Bíblia em va costar 29 anys, que he anat compartint amb el meu treball a Zimbabwe. Al final ha eixit una obra que, encara que ho diga jo. Està prou bé, tant lingüísticament com bíblicament, tenint en compte l’experiència d eles bíblies que usàvem anys enrerer, és a dir, l’ús de la llengua de fa 50 anys i els matisos de diferenciació d’una paraula a una altra”.

UNA BÍBLIA PER UNA GALLINA
Conta el missioner que al no tindre escriptura el nambya han optat utilitzar la grafia llatina i que els voluntaris que la vendran ho faran al preu d’una gallina de la qual “no considerarem ni el pes ni el color”, afegix bromejant. Se’n recorda dels 20 col·laboradors que l’han ajudat en la traducció i creu que “és una obra representativa de l’esforç de l’Església missionera a l’Àfrica, i hi romandrà per molts anys”.

També s’atrevix amb la política i diu: “Si Mugabe no se’n va, el país no eixirà del toll, perquè tota la comunitat internacional està en contra de la dictadura. Va arribar al poder en l’any 1980, i ja en són 27. L’arquebisbe, predicant a la catedral, va dir: “Demanem al Senyor que es muira prompte”, i Mugabe diu que si l’arquebisbe és catòlic, ell és tan catòlic com l’arquebisbe”.

“Allí no hi ha economia, no hi ha ni menjar: no dic jo que la gent no menge res, però menja un poquet cada dia: no desdejun en, no mengen al migdia, només sopen. Solen preparar una pasta sense gens de carn, per això la gallina té tant de valor, la gallina la deixen per al dia de festa”. I en el marc de la festa volen celebrar la traducció de la Bíblia.

A l’entrevista també conta particularitats de la diòcesi de Hwange, al cap de la qual hi ha un altre valencià d’Elx, en este cas, que li diuen Albert Serrano i que ho acceptà “per un acte d’obediència”. O que una dona de Russafa li ha donat diners per fer una capella a sant Josep.

Naturalment, afirma que té “absolutament exclós tornar a València definitivament, a no ser que es produïra una revolució i que ens expulsaren a tots els missioners, o que jo caigeuera greument malalt”.

Alexandre Alapont, un home de Déu. Un home que ha donat la seua vida pels demés i, a més, ha contribuït a engrandir la cultura on viu i treballa.