Un bloc com este que dóna molta importància al valencianisme –social i polític- no pot deixar de fer-se ressó de la incorporació d’un nou entrenador a l’equip de futbol que més simpaties té al País Valencià. El València CF , una fita del valencianisme social que té una web en valencià normatiu i un capità de La Pobla Llarga que cau molt mal a Madrid. Un equip que alguns miren, inclús, des d’una perspectiva nacional com els amics d'AplecVCF.com .
A més, també aprofite per fer-li cas al meu germà –seguidor de “La Soca” i xoto fins la molla de l’os-, que es queixa que no pose res de futbol. Així que deixe una entrada futbolera.
M’alegre de la contractació de Ronald Koeman , que ja ha pronunciat les seues dos primeres paraules en valencià –per suposat, les inevitables “amunt València”. Però, he de dir que no tant de la destitució de Quique, on en un món tan groller i fronterer amb la mediocritat, parlava amb subordinades i amb més de 300 paraules de vocabulari.
Com sempre, el problema està més dalt que baix. Vull dir, Soler i companyia. Estan acostumats al “pelotaço” urbanístic i en el futbol les coses no es fan així. Vull dir, en el futbol-esport, perquè en el futbol-diners ja hem vist que sí saben afanyar-se.
Que entre la piloteta i que Koeman tinga igual sort que a Wembley. Amunt València.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada