Entre l’esperança de Laeto Animo i la desesperança de VentdCabylia sobre les tribulacions de l’església espanyola m’arriba l’avís de la data del funeral per l’ànima del germà Joan Baptista Melià, que aprofite per difondre-la.
L’Oratori de Sant Felip Neri ha organitzat un funeral pel jesuïta Joan Baptista Melià el divendres 11 de gener del 2008, a les 20.00 hores, en l’Església de la Companyia de València (darrere de la Llotja).
El traspàs de Joan Melià es va produir el 27 de novembre passat, als setanta-sis anys, després d’una llarga malaltia. Quan estava prostrat en el llit comentava el goig que li faria poder celebrar una missa d’acció de gràcies amb els seus amics. També assenyalava que li hauria agradat molt haver pogut assistir a la Missa per la Pàtria, la Pau i la Justícia, el darrer diumenge d’octubre al Puig. Els qui tinguérem l’oportunitat de participar en aquella Eucaristia el vam tindre present en la pregària.
Joan Baptista Melià Bisbal fou un jesuïta molt actiu que es va dedicar intensament al món de l’educació en les Escoles Professionals Sant Josep de València. També va realitzar una important labor social entre les persones més desfavorides d’Iberoamèrica, especialment a Bolívia i Equador. Fou, a més, una persona preocupada per la llengua i la cultura dels valencians, encetant iniciatives que tingueren un paper significatiu en el valencianisme de la dècada dels setanta, com ara el Seminari de Llengua i Cultura del País Valencià. El germà Melià s’inscriu així, amb nom propi, en la millor tradició valencianista d’inspiració cristiana.
En les hores difícils de la malaltia, Joan Melià pregava intensament pel País Valencià i pels pobles d’Amèrica Llatina. Ara ens toca a nosaltres elevar la nostra acció de gràcies i la nostra intercessió. Acció de gràcies pel seu testimoni exemplar. Intercessió per la seua ànima i per les persones i les causes justes a les quals es va consagrar.
4 comentaris:
Des de la meua distàcia a la fe, he de reconèixer que moltes persones veuen en la gent com EN Joan a la seua referència cristiana, el que pasa és que no es reuixen a corejar els gols dels seus bisbes a l'estadi, potser perquè no tenen bisbe ni estadi on corejar o perquè coregen cap a dins de si mateixos.
Descanse en pau
Artur, coregen cap a dins -com dius- però a un tal Jesús i el manament nou de l'amor: estima Déu i estima el proïsme, el teu germà.
Gràcies per considerar-ho un bloc amb esperança. Cordialment.
Hola Soca, et torne els bons desitjos que ens has deixat a NoCap per ací... que el 2008 siga un gran any per a tu també ;)
Publica un comentari a l'entrada