Sovint em dic que m'ix un blog massa "negatiu". Sempre criticant, sempre descobrint parts obscures, sempre amb l'ai a la boca, sempre volent més... I això que em vaig proposar vore, com es sol dir, "la part més positiva de les coses". També pense que en alguna ocasió no m'allunye massa d'eixe camí. Fixar-se en l'esperança i no tant en la desesperança. Quan complicat que és en este món al que ens dediquem!
Puix, llig a Cristians.net l'article "Signes per l'esperança" que signa Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent, i em reconforta -i cara el Nadal, això no té preu-. El treball forma part del capítol titulat "El valencià en les confessions religioses" que s'inclou al Llibre Blanc del Valencià II, editat per l'AVL, i que recull a més de la de Colomer, amb col·laboracions de Joan-Rafael Garcia Perales, Josep Buades Fuster i Josep Antoni Comes. El llibre es troba en edició pdf a la web de l'AVL.
A "Signes per l'esperança" trobem un seguit d'iniciatives "esperançadores" respecte a l'ús del valencià a l'Església. En el moment que parla de les noves tecnologies, entre d'altres, recull este blog. Moltes gràcies per considerar-lo esperançador.
Com ha fet Colomer, paga la pena vore la vida amb altres ulleres i (re)descobrir allò que tanta gent fa quotidianment i que servix per a la societat, moltes vegades mig amagades, tant en la religiositat popular com en la part més académica i d'estudi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada