Nomdedéu, els anti-Bolonya i Iniciativa

És cert, ja no tinc temps d'actualitzar el blog i està que es mor, però reconec que em fa llàstima i, al menys, que servixca per posar l'altaveu a alguns articles que vaig llegint. Disculpeu.

Esta vesprada he tingut temps de llegir l'entrevista que els amics de Cristians pel Valencianisme li han fet a Enric Nomdedéu. M'han agradat moltes de les seues respostes. M'ha agradfat el seu tarannà. M'ha agradat la seua vessant humana. M'ha agradat la seua visió del valencianisme. M'ha agradat això que es diu ara, el "relat" que fa de la nació valenciana i del país, caldria aprendre-se'l. M'ha agradat la seua sinceritat a l'hora de parlar de la seua espiritualitat i de la presència cristiana a la nostra societat...
Llegir l'entrevista de Cristians.net a Enric Nomdedéu.

També m'ha fet pensar este article llegit a l'Avui i que penge més avall perquè m'ha recordat algunes campanyes "anti" de forma permanent
Idealisme hormonal, per Ferran Sáez Mateu, professor de la Universitat Ramon Llull. Sobre els anti-Bolonya. Es poden llegir coses com esta:

"L'ABSURDA MAGNIFICACIÓ D'AQUESTA anècdota ha coincidit, paradoxalment, amb la minimització de fets molt greus, com ara impedir l'accés d'estudiants i professors a edificis de titularitat pública. A què és deguda aquesta tolerància social tan selectiva? La resposta sol ser molt acrítica, del tipus "Són joves". Darrere d'aquesta aparent banalitat hi ha, camuflada, una actitud mental molt perillosa que connecta directament amb l'essència dels totalitarismes del segle XX. Què tenien en comú el nazisme i el maoisme, el feixisme i l'estalinisme? Una cosa molt concreta: l'exaltació de la força de la joventut entesa com a avantguarda de la regeneració social".

Finalment, no vull deixar d'enllaçar una tribuna d'opinió de Sílvia Barroso sobre els d'Iniciativa de Catalunya: No n'aprenen.