Nomdedéu, els anti-Bolonya i Iniciativa

És cert, ja no tinc temps d'actualitzar el blog i està que es mor, però reconec que em fa llàstima i, al menys, que servixca per posar l'altaveu a alguns articles que vaig llegint. Disculpeu.

Esta vesprada he tingut temps de llegir l'entrevista que els amics de Cristians pel Valencianisme li han fet a Enric Nomdedéu. M'han agradat moltes de les seues respostes. M'ha agradfat el seu tarannà. M'ha agradat la seua vessant humana. M'ha agradat la seua visió del valencianisme. M'ha agradat això que es diu ara, el "relat" que fa de la nació valenciana i del país, caldria aprendre-se'l. M'ha agradat la seua sinceritat a l'hora de parlar de la seua espiritualitat i de la presència cristiana a la nostra societat...
Llegir l'entrevista de Cristians.net a Enric Nomdedéu.

També m'ha fet pensar este article llegit a l'Avui i que penge més avall perquè m'ha recordat algunes campanyes "anti" de forma permanent
Idealisme hormonal, per Ferran Sáez Mateu, professor de la Universitat Ramon Llull. Sobre els anti-Bolonya. Es poden llegir coses com esta:

"L'ABSURDA MAGNIFICACIÓ D'AQUESTA anècdota ha coincidit, paradoxalment, amb la minimització de fets molt greus, com ara impedir l'accés d'estudiants i professors a edificis de titularitat pública. A què és deguda aquesta tolerància social tan selectiva? La resposta sol ser molt acrítica, del tipus "Són joves". Darrere d'aquesta aparent banalitat hi ha, camuflada, una actitud mental molt perillosa que connecta directament amb l'essència dels totalitarismes del segle XX. Què tenien en comú el nazisme i el maoisme, el feixisme i l'estalinisme? Una cosa molt concreta: l'exaltació de la força de la joventut entesa com a avantguarda de la regeneració social".

Finalment, no vull deixar d'enllaçar una tribuna d'opinió de Sílvia Barroso sobre els d'Iniciativa de Catalunya: No n'aprenen.

Senyera amb franja blava

"Unos colores más o menos no son tan relevantes como lo que se oculta tras ellos. ¿En el caso valenciano, sería posible un poco más de pragmatismo? Lo más parecido a las cuatro barras son las cuatro barras con franja azul. Pese a todo, una discusión respetuosa sobre la senyera dels valencians puede conducir a preguntarse qué país queremos construir. Por mi parte, debo decir que no conozco dos países que compartan exactamente la misma bandera y, puestos a indagar, me interesa mucho más lo que digan mis vecinos. Quizás más que lo que recojan venerables pergaminos".

Són unes interessants paraules de Josep Vicent Boira a la pàgina que ha dedicat La Vanguardia (16 novembre 2008) a la problemàtica de la bandera. Paraules que reflexen ja una opinió més que assumida al si del valencianisme i que va quallant també en molts quadres del partit majoritari.

Al mateix article es reproduix una cita d'Enric Morera: "El Bloc pisa la calle -dice-, sabemos cuál es el sentir de la mayoría de los valencianos". O "Estamos con el Estatut, y hemos estado y estaremos detrás de senyera con la franja azul cada 9 d'Octubre". Efectivament, ja fa anys que Morera participa a la processó cívica de la ciutat de València. O ens podem referir a la participació del Bloc Jove a eixe mateix acte amb senyeres coronades i amb l'estrella blanca.

No fa massa temps també puguerem llegir una resposta d'Enric Nomdedéu al blog de Rafael Company on afirmava que era partidari en el tema de la bandera "acceptar el marc estatutari", tot i vindre d'una tradició totalment contrària. Cosa que l'honora.

Adjunte també alguns articles recents sobre el tema de la senyera:
-Múltiples articles a Vent d Cabylia.
-Dos quilomètriques però sucoses entrade al blog de Rafael Company (1 i 2).
-Blog de La Mata de Jonc (Bandera vella, honra de capità).

I com diu Amadeu_horta a No cap en cap cap no es tracta de renunciar a res, sinó d'assumir. Assumir la tradició valencianista que s'encetà els primers anys dels segle XX. ¿D'estes coses anava la commemoració de la Declaració Valencianista de 1918, no?

PS: Per cert, molt curiós a l'avantítol de l'article de La Vanguadia allò de "historiadores valencianos, amigos de Catalunya, defienden la aceptación de la bendera con franja azul". Una nova perífrasi a la llista això de "amigos de Catalunya".