Patriotisme

Sóc dels que creuen que la nit del dimarts al dimecres passat vam viure un dia històric. Sóc dels que es va emocionar escoltat el discurs d'Obama -i també el de McCain, elegant en la derrota-. Naturalment, vaig pensar que estava escoltant un patriota (discurs en pdf). No sé si un nacionalista, però sí un patriota.

Parlà de valors comuns, d'unitat, de deixar-se de rojos i blaus i de ser generosos. Ha aconseguit completar una campanya on l'esperança i la mirada positiva han estat claus. M'agradaria que al valencianisme polític s'agafara eixa línia integradora i realista, però encoratjadora al futur, també. Paraules per a canviar el [nostre] món.

Però, torne al patriotisme. Com a valencià i valencianista el considere un valor comunitari important. Recull de l'agència cristiana de notícies Flama una crònica d'un acte en el que va participar Jordi Pujol parlant del "valor de l'estima pel país i la seva gent":

Jordi Pujol: "Hem de perdre la por de ser patriotes"
Jordi Pujol va explicar ahir (dimecres, 5 de novembre) al vespre davant d'un auditori de diversos centenars de persones com és d'important practicar l'estima per allò proper: la família, la pàtria, el país, la seva gent... per no caure en la desvinculació i el desarrelament.

“Hem de combatre la moral de la desvinculació” va afirmar, rotund, atès que “és un dels principals enemics” d'un dels valors prioritaris del catalanisme ètic: la realització personal de la gent. Quan l'individualisme es converteix en l'única cosa important i perd la seva significació social –“jo només em sento vinculat a mi mateix i a allò que m'interessa”– el valor de la realització personal “deixa de tenir sentit”. Pujol també va indicar que el perill de la desvinculació o desarrelament del país “és més gran quan l'economia va bé. En temps de crisi –va afegir– els valors positius emergeixen, i per això crec que l'actual crisi econòmica esdevindrà un factor de reacció”.

Segons Pujol la exigència ètica del catalanisme s'estructura en base a cinc valors. El ja esmentat de la realització personal de la gent, el de la solidaritat (“que abans anomenàvem comunitarisme”), el de la preocupació per l'interès general o bé comú, el de la inquietud pel futur i el del sentit de la responsabilitat. Tots aquests valors es tradueixen en sentiments d'estima pel país i per la seva gent. “Són, en definitiva, allò que sempre hem anomenat patriotisme”, va assegurar. A partir d'aquest corpus de valors, el conferenciant va fer una crida “a perdre la por de ser patriotes i a defensar-ho públicament”.

NOTA: Ací es pot seguir l'article complet publicat a la web del Centre d'Estudis Jordi Pujol.

Jordi Pujol

Homenot, de Manuel Baixauli (El País).

Em preguntava fa uns dies un estimat i admirat amic per la conferència que va oferir Jordi Pujol a Sueca, a la Biblioteca Suecana -al costat mateix de ca Fuster- per presentar les seues memòries (ací ens referírem a elles fa uns mesos). L'escàs temps em va impedir fer una croniqueta aseà de l'event. Unes setmanes després estem igual, feina i poc temps de res. Però, no vull passar l'ocasió i aprofite per penjar un video amb la notícia que va emetre Sueca TV. Més avall es pot vore.

Una cosa, tan sols, sí que recorde que als que m'han demanat per este fet els hi he dit el mateix: em quede amb una aseveració que feu el Molt Honorable sobre la necessitat d'evitar el ressentiment. "Amb ressentiments no es pot anar per la vida ni fer política", crec que va dir. I, ara ho trobe també reflectit a l'article que Manuel Baixauli va publicar el 26 de juny al Quadern d'El País. També adjunte el retall.

Es pregunta Baixauli a l'article: "No tindrem mai, els valencians, un president, de dretes o d'esquerres, amb aquesta qualitat humana?". Llegiu-lo, s'ho val. Està penjat al principi del post.

Resta felicitar també a l'alcalde de Sueca, Joan Baldoví, a Víctor Gómez Labrado, director de la Casa Fuster, als que hi col·laboraren i al poble sencer, per extensió, per la correcta organització. Impecable.

Per cert, que ningú es perda la imatge de Jordi Pujol bevent orxata i menjant fartons. Impagable.

Jordi Pujol a Sueca

Pujol i el País Valencià, a les seues 'Memòries'

Estic ara a mig camí de les molt recomanables “Memòries (1930-1980)” de Jordi Pujol. I arribe a la pàgina 140 on es referix al País Valencià i nega que fos pancatalanista. Deixe la cita, per interessant, encara que poc novedosa:

“Tampoc no m’he sentit temptat per l’anomenat pancatalanisme. La unitat cultural dels Països Catalans, la història fundacional comuna, no tenen per a mi una traducció política de caire institucional. Em vaig interessar per la història del País Valencià i pel valencianisme d’abans de la guerra gràcies a les notícies que em donava l’escriptor Xavier Casp a través de les pàgines de la revista Destino i després gràcies a amics com en Max Cahner i en Joaquim Maluquer i Sostres. Més endavant vaig tenir converses amb l’escriptor i assagista Joan Fuster. Cada cop que Fuster venia a Barcelona, s’allotjava a casa de l’amic comú Maluquer. El recordo sorprenent-se de descobrir que a Catalunya hi hagués una burgesia catalanista, al contrari de València, on era castellanista. Això sol ja indica que València i Catalunya són realitats diferents. El plantejament radical que van fer molts valencianistes no ha funcionat. El valencianisme no ha valorat prou les falles, la Geperudeta, el catolicisme tradicional i la burgesia, tant la de les grans fortunes com la mitjana. Es tracta d’un moviment massa universitari, massa intel·lectual. És com si el catalanisme prescindís de Montserrat, dels orfeons, dels sardanistes, desl castellers i del Barça.

Del País Valencià n’admiro el vitalisme. Sempre he procurat col·laborar-hi tant en l’ordre cultural i cívic com en l’econòmic, però no interferir-hi.”