AVE, fiscalitat i els Simpson

M’imagine que certa “sorpresa” s’haurà emportat el lector tradicional de Las Provincias al trobar-se hui amb una tribuna d’opinió escrita en valencià reclamant l’AVE per l’Arc Mediterrani i fart del "para ofrendar". Tot i que Vicent Miquel i Diego es prodiga per les planes del degà encara sorpren. I molt positivament.

Una llàstima que al diari en paper les massa ocultes sigles d'UDPV li diguen poc al lector mitjà d’este i d'altres diaris.

Sorpresa agradable també la que m’ha sobtat a mí al llegir al Mercantil al valencianista possibilista Rafael Beneyto, Secretari de Política Econòmica del Bloc, desenmascarant els partits PPSOE –bipartits, deuríem dir- sobre els xecs regals que ens volen donar. De lectura obligada.

I “pa caure de tòs” l’article llegit a les pàgines religioses de La Razón (sí, ho sé, La Razón, qué anem a fer-li) titulat “La teología «oculta» de los Simpson”. A més d’un li haurà caigut el diari de les mans. Ara resulta que els Simpson tenen coses bones (qué dic bones, com a que “representen una visió moral de la vida”). Val la pena llegir-lo, i ho dic seriosament.

Estratègia i tàctica

Rellegint estos dies “El valencianisme que ve”, un llibret col·lectiu molt interessant que va editar “Saó” l’any 1996, Abelard Saragossà incidia en “la política més indispensable dels que no tenen poder social: convèncer la gent del carrer”.

Així, asenyalava que al nacionalisme hi havia una “deficiència” molt forta com era “l’absència de tàctica”. Es debatia molt l’estratègia (ideologia) i es feia poca tàctica, es lamentava. Escrivia:

“La ideologia és, certament, indispensable, però la qüestió finalment més decisiva no és la ideologia, sinó la tàctica que és l’acció quotidiana que té la finalitat de separar a poc a poc la gent del carrer de la ideologia en què es troba atrapada, separació que ha de ser una conseqüència d’un acostament cap als objectius de la ideologia alternativa. Realment, un moviment quie sap on vol arribar (ideologia), però no sap encarar-se amb la gent del carrer, que no sap elaborar arguments per convèncer el poble pla, està condemnat al fracàs. Ben entés: està condemnat al fracàs si l’objectiu no és finalment fer capelletes i crear herois que la gent del carrer no coneixerà mai”.

Després, Saragossà enumerava, entre anècdotes, algunes historietes que molts valencianistes hem viscut: manifestacions amb crits que espanten el poble o enganxines que enlloc de sumar el que fan és acoseguir rebuig. Per exemple, València està plena de pintades que allunyen al poble quan el que pretenen és, amb seguretat, el contrari.

Mirem-s’ho, perquè no es tracta de renunciar a res, sinó de fer les coses en trellat. Encara trobem a l’entrada de cada poble l’habitual “Valencià és català”. Primer, embrutar és lleig i es fa antipàtic, però, posats a fer alguna cosa em quede amb el clàssic “Parlem valencià”.

Onze anys després d’aquell “El Valenciansme que ve” encara continue pensant que ens fa falta tàctica, xafar el carrer.

No obstant, alguna cosa hem deprés. El passat 9 de novembre Rafael Beneyto escrivia al Levante-EMV “La millor defensa dels interessos valencians”, una tribuna molt recomanable exemple de tàctica. Podeu llegir-lo ací a la web del Bloc (han seguit una adequada tàctica, dintre d'una estratègia).

EL VALENCIANISME DES DE LA FILOLOGIA
Des de fa uns dies tinc a l’agenda del blog assenyalada la data del 15 de novembre. Eixe dia es celebra una taula rodona on es presenta l’últim llibre d’Abelard Saragossà. Ací es pot llegir la informació d’Europa Press.

15 novembre. 19:30 hores
Aula magna de La Nau de la Universitat de València
Taula rodona: El valencianisme des de la filologia. Amb motiu de la presentació del llibre -premi d’Assaig de la Generalitat 2006- “Reivindicació del valencià. Una contribució” (Ed. Tabarca), d’Abelard Saragossà. Amb la intervenció de Verònica Cantó (Acadèmia Valenciana de la Llengua), Albert Hauf (Universitat de València. Membre de l’IEC i de l’AVL), Abelard Saragossà (Universitat de València. Autor del llibre).