dimecres, 21 de novembre de 2007

No espantar a la senyora Pérez



L’inevitable Francesc-Marc Álvaro deixa unes encertades valoracions al seu article “Centralidad con derecho a decidir” a La Vanguardia (es pot llegir l'article complet al blog d'Anasagasti), un dia després de la presentació de la Casa Gran del Catalanisme, segons Artur Mas.

Una d’estes valoracions em dóna voltes al cap des d’este matí quan ho he llegit (traduixc del castellà):

“El repte que s’ha imposat Mas és anar dos passes més enllà de Pujol però sense espantar a la senyora Pérez. El desafiament és repeixcar als votants perduts i guanyar també als nous, que anhelen plantar cara, sense por, a una inèrcia centralista cada vegada més imparable, insufrible i lesiva”.



Per tant, tota una Convergència i Unió necessita retrobar-se amb anteriors votants, trobar-se amb nous i no “espantar a la senyora Pérez”. Això és, el catalanisme centrat que ha governat a Catalunya més de 20 anys sap que no deu “espantar” la gent per sumar..

¿Ens hem adonat que al valencianisme polític ens hem passat molts anys “espantant” els ciutadans? ¿Sabrà fer el Bloc un discur integrador que no espante ciutadans, futurs votants? Ens és difícil degut a moltes circumstàncies, com l’absència de grans mitjans de comunicació favorables al discurs valencianista o els durs anys de la dictadura i transició, entre altres. Però, per això és imprescindible arribar a tothom, sense excloure grups socials fins ara menys favorables. No espantem a les nostres senyores Pérez, perquè també són país.

També a La Vanguardia, a la crònica signada per Jordi Barbeta sobre la presentació de la Casa Gran, assenyala (torne a traduir a la meua manera, ho sent):

“El projecte d’Artur Mas ve a ser una actualització de la estratègia pujolista adaptada al contexte i les circumstàncies actuals. No es trenca amb Pujol, però es planteja anar més enllà, obrir l’horitzó però no necessàriament a base de radicalitzar el projecte. Una dada significativa: Mas desterra per complet el substantiu nacionalisme i l’adjectiu nacionalista i el substituix sistemàticament per catalanisme i catalanista”.


Ho he sentit moltes vegades a la nostra Casa Gran del Valencianisme que és el Bloc Nacionalista Valencià però mai s’ha fet: deixar de banda el cognom “nacionalista” i passar a parlar i dirs-se valencianista i fer valencianisme.

De segur que així sols espantarem –a estos sí- al PP i PSOE, “monta tanto tanto monta”.