diumenge, 2 de març de 2008

Josep Piera: “Sense Llorente ningú de nosaltres no escriuríem valencià”

Emili Marín i Vicent Cardona, director i sotsdirector de “Saó” li pregunten en l’exemplar de febrer -dedicat a la comarca de La Safor- a l’escriptor valencià Josep Piera:

-Al llarg de la conversa ha eixit el nom de Llorente, qué pensa vosté del patriarca de la Renaixença valenciana?
-Jo admire molt
Llorente, que fou el primer gran constructor del paisate valencià. Ell no tenia cap motiu per haver-se entusiasmat per una llengua que veia afònica. Però sense Llorente ningú de nosaltres escriuríem en valencià. Que Llorente era un conservador, i qué passa? La cultura no la mouen les ideologies, la mou l’esperit, la bellesea, l’estètica... La decadència era política o civil, no cultural. El que passa és que Llorente captà la derrota, i això no està ben vist... Però és dels més grans poetes, toca la fibra romàntica profunda –quan u llig un poema i s’emociona, vol dir que és eficaç-, i aquest país ho ha de reconèixer. Si la cultura fóra un producte ideològic, moriria amb les ideologies que l’han feta possible. Una altra cosa és que hi haja escriptors servils, bufons de la cort contra el poder o amb el poder, però la cultura desborda el pas del temps i les ideologies. Jo puc emocionar-me amb un poeta catòlic sense ser catòlica, com el pare Miret, una altra grandiosa víctima, que és una síntesi de Llorente i Verdaguer; no ens el podem carregar sense haver-lo llegit només perquè era capellà.