dijous, 20 de novembre de 2008

Cent anys de la mort de Pasqual Boronat i Barrachina

Penàguila, lloc de naixement de Pasqual Boronat, als primers anys del s. XX (cliqueu en la imatge per vore més imatges d'eixa època d'esta població de l'Alcoià).


Fa tot just cent anys que mórí, molt jove, el sacerdot Pasqual Boronat i Barrachina (Penàguila, 1866-València, 1908). Ho llig, com sempre, a Cresol (novembre 2008), escrit per Antoni López i Quiles, que “rescata” figures molt sovint desconegudes/oblidades, inclús per al propi gremi dels capellans.

Boronat fou coetani de la segona generació de ratpenatistes i va estar vinculat al moviment de la Renaixença valenciana. Va ser un altre dels capellans que mantingué una intensa relació amb el doctor Faustí Barberà (reorientador del valencianisme a partir del seu famós discurs de 1906, “Sobre regionalisme i valentinocultura”) i així, amb el seu nom directament o amb el pseudònim “L. D’Ontalville”, publica diversos estudis molt interessants i significatius sobre Mossén Bernat Fenollar (Premi Lo Rat Penat 1984) o sobre Sant Vicent Ferrer. I un interessantíssim “Mossén Johan Roig de Corella. Ensaig crítich” (premi extraordinari dels Jocs florals de lo Rat Penat,1896).

Els seus primers estudis es van orientar cap a la investigació històrica, “matèria en la qual va excel·lir i assolí prou notorietat –coetàniament i posteriorment– amb un resultat que està molt per damunt dels millors”. Els priemrs treballs foren sobre la mística de Sant Joan de la Creu i Santa Teresa de Jesús –Boronat fou carmelità-.

També es va interessar, com hem vist, per la cultura valenciana, pels personatges de la historia valenciana i per les qüestions lingüístiques. “Com tants altres preveres i religiosos valencians del seu temps, va ser designat corresponsal i col·laborador del Primer congrés Internacional de la Llengua Catalana”, detalla López i Quiles.

Destaquen els seus estudis sobre els dominics Fra Lluís Galiana i el pare Josep Teixidor, així com de Fr. Lluís Navarro, el seglar Francesc Cerdà i Rico, el canonge Joan Antoni Maians, el degà Martí o les obres escrites per sant Pasqual. Igualment, va redactar la “Historia del Real Colegio del Corpus Christi” de València.

Per saber més es pot seguir llegint l’article d’Antoni López i Quiles a Cresol.