dimecres, 10 d’octubre de 2007

Després del 9 ve el 10




ATAC A LA SEU NACIONAL DEL BLOC. La col·locació d’un artefecte explosiu a la seu nacional del Bloc , al carrer Sant Jacint de Valencia, ha tirat per terra tot l’optimisme (em repetixc, però sí, he decidit ser optimista) que portava acumulat des de la vespra del 9 d’octubre. El pijor, la impunitat amb la que operen. Si el miserable percep que s’és tebi amb els seus actes i mai es deté a ningú continuarà sent miserable. Morera diu que són més de 50 atacs els comptabilitzats, en alguns casos amb agressions físiques. És l’hora de la repulsa, la solidaritat però també de la contundencia en la denuncia.

ELS SÍMBOLS. La nafra va guarint-se. I d’això estic convençut. Han estat diverses les situacions que m’han fet vore que un dels símbols (la bandera ni més ni menys) dels valencians va sentint-se poc a poc com a propi per part de tots els valencians: la senyera amb el blau (tantes vegades que he cantat “El Xocolatero” amb allò del sense el blau, sense el blau) va estar present el dia de l’ofrena a Jaume I per part del Bloc el dia 8, a la processó cívica amb el Bloc Jove i a la mani de la vesprada exhibida per part de l’anomenada “Esquerra independentista”.
Mireu a annanotícies.com: ací , ací o ací .

UNA CARA SORPRENENT. Però, sens dubte, el que més m’ha agradat ha estat vore la cara d’un amic “hiperpeper regionalista” quan li he mostrat les fotos de l’Annanotícies on apareix la coronada amb quatribarrades o portada per la gent del Bloc. El que jo sol anomenar com “trencar la cintura” als del PP I PSOE s’ha visualitzat davant de mi: no ho entenia I és que ell (com milers de valencians, I això és el més trist) pensava que cada vegada que els nacionalistes hem onejat la quatribarrada ho feiem en contra de la senyera en blau. Ara, ha comprovat que es pot ser profundament valencianista i, inclús, independentista, estimant la senyera coronada.

BOCABADAT. I bocabadat m'he quedat quan he llegit el discurs de Camps sobre l'aportació del Rei Juan Carlos a l'autogovern dels valencians. Sí, és veritat, he pensat jo. Tots els edificis de més de 500 metres quadrats porten el seu nom a el d'algú de la seua família. Sí, encara queda molta feina.

UN 10. I la nota és un deu (10) a tots els valencianistes i nacionalistes que arreu del pobles i ciutats estos dies han contribuït a construir un País Valencià més lliure i, també, més solidari, amb accions xicotetes-xicotetes però que ens unixen.

FELICITEU-SE, FELICITEM-NOS.

1 comentari:

Albert Miret ha dit...

Totalment d'acord company. Poc a poc pense que acabarem convergint uns i altres.