Un 9 d'octubre amb Antònia Font

Diversos compromisos m'impedixen estar a València estos dies i m'han impossibilitat anar a la Processó Cívica. Però, després de conèixer les notícies de com ha anat l'assumpte m'alegre no haver pogut anar-hi.

Perquè d'haver gaudit de la presència del Bloc Jove amb la senyera pels carrers del cap i casal o d'haver vist en la comitiva als dos diputats nacionalistes a les Corts, Morera i Pañella, -com han fet ja altres anys-, se m'havera caigut l'ànima als peus al vore la tradicional burrera d'uns quants que embruten el moviment valencianista (com també ho fan altres com CVa o E2000) al despenjar una bandera amb una acció que ha donat milers de vots al PPSOE. Unitat?

Més que mai caldria un "Darrer Diumenge d'Octubre" més "valencià" que mai, i si poguera ser amb la bandera que ha despenjat UV este mateix 9 d'octubre, millor.

Bé, com deia, si que vaig poder acostar-me al concert que Antònia Font va oferir al Casal Multiusos de Sueca (endavant Joan Baldoví, l'alcalde valencianista del Bloc, i els seus companys).

Deixe unes fotetes de mòbil per als fans d'AF, en la seua primera actuació a Sueca.

Després del 9 ve el 10

ATAC A LA SEU NACIONAL DEL BLOC. La col·locació d’un artefecte explosiu a la seu nacional del Bloc , al carrer Sant Jacint de Valencia, ha tirat per terra tot l’optimisme (em repetixc, però sí, he decidit ser optimista) que portava acumulat des de la vespra del 9 d’octubre. El pijor, la impunitat amb la que operen. Si el miserable percep que s’és tebi amb els seus actes i mai es deté a ningú continuarà sent miserable. Morera diu que són més de 50 atacs els comptabilitzats, en alguns casos amb agressions físiques. És l’hora de la repulsa, la solidaritat però també de la contundencia en la denuncia.

ELS SÍMBOLS. La nafra va guarint-se. I d’això estic convençut. Han estat diverses les situacions que m’han fet vore que un dels símbols (la bandera ni més ni menys) dels valencians va sentint-se poc a poc com a propi per part de tots els valencians: la senyera amb el blau (tantes vegades que he cantat “El Xocolatero” amb allò del sense el blau, sense el blau) va estar present el dia de l’ofrena a Jaume I per part del Bloc el dia 8, a la processó cívica amb el Bloc Jove i a la mani de la vesprada exhibida per part de l’anomenada “Esquerra independentista”.
Mireu a annanotícies.com: ací , ací o ací .

UNA CARA SORPRENENT. Però, sens dubte, el que més m’ha agradat ha estat vore la cara d’un amic “hiperpeper regionalista” quan li he mostrat les fotos de l’Annanotícies on apareix la coronada amb quatribarrades o portada per la gent del Bloc. El que jo sol anomenar com “trencar la cintura” als del PP I PSOE s’ha visualitzat davant de mi: no ho entenia I és que ell (com milers de valencians, I això és el més trist) pensava que cada vegada que els nacionalistes hem onejat la quatribarrada ho feiem en contra de la senyera en blau. Ara, ha comprovat que es pot ser profundament valencianista i, inclús, independentista, estimant la senyera coronada.

BOCABADAT. I bocabadat m'he quedat quan he llegit el discurs de Camps sobre l'aportació del Rei Juan Carlos a l'autogovern dels valencians. Sí, és veritat, he pensat jo. Tots els edificis de més de 500 metres quadrats porten el seu nom a el d'algú de la seua família. Sí, encara queda molta feina.

UN 10. I la nota és un deu (10) a tots els valencianistes i nacionalistes que arreu del pobles i ciutats estos dies han contribuït a construir un País Valencià més lliure i, també, més solidari, amb accions xicotetes-xicotetes però que ens unixen.

FELICITEU-SE, FELICITEM-NOS.

El dia nacional dels valencians

El 9 d’octubre de 2007, festivitat de Sant Donís, fa 769 anys que el rei Jaume I entrà triomfal a la ciutat de València. Com deixà escrit Manuel Sanchis Guarner al llibre “La Ciutat de València”: “Aquesta diada fou la més trascendental de la Història del País Valencia, que aleshores fou disgregat del món islamic i quedà incorporat a la civilització cristiana de l’Europa occidental”.

Encara hui els valencians celebrem esta jornada. Uns amb un carácter més o menys folcloritzant –com els actes que organiten Generalitat i Ajuntament de València-, altres amb un esperit més nacional. Cas del Bloc (ací podeu llegir el manifest d’enguany ). El que sí està clar és que el 9 d’octubre ha passat a l’imaginari col·lectiu popular valencià. És el nostre dia, el dia dels valencians, el dia que els nacionalistes valencians recordem que un dia de tardor del segle XIII se’ns posà a la història europea i durant quasi cinc segles forem independents. Ara, tres cents anys després de la derrota que suposà la integració (assimilació) a les lleis de Castella, encara ho recordem.

Cada 8 d’octubre, la vespra de la festa (i ja sabeu que “de la festa, la vespra” -Annanoticies) el Bloc sol fer una ofrena al monument del rei Jaume I (Infotelevisio.com) que hi és al Parterre de Valencia i que els valencians ens estimem tant. Allí es deposita una corona de llorer després d’una marxa cívica que recorre el carrer de la Pau del cap i casal. Tot molt simbòlic. Però és així com fem país i sumem il·lusions. Igual que els nacionalistes capitalins, actes semblants –molts d’ells oficials- es celebren arreu del país. Sols falta que una adequada pedagogía aconseguixca que els valencians i valencianes que vivim als pobles i ciutats del vell Regne apostem per un partit que recull el sentir dels que volem un autogovern sense submissions a l’estat, sense vasallatge partidista a Madrid i actiu i compromés amb la confiança de la gent que durant segles ha viscut i treballat a un territori europeu que mulla la Mediterrània.