El dia nacional dels valencians

El 9 d’octubre de 2007, festivitat de Sant Donís, fa 769 anys que el rei Jaume I entrà triomfal a la ciutat de València. Com deixà escrit Manuel Sanchis Guarner al llibre “La Ciutat de València”: “Aquesta diada fou la més trascendental de la Història del País Valencia, que aleshores fou disgregat del món islamic i quedà incorporat a la civilització cristiana de l’Europa occidental”.

Encara hui els valencians celebrem esta jornada. Uns amb un carácter més o menys folcloritzant –com els actes que organiten Generalitat i Ajuntament de València-, altres amb un esperit més nacional. Cas del Bloc (ací podeu llegir el manifest d’enguany ). El que sí està clar és que el 9 d’octubre ha passat a l’imaginari col·lectiu popular valencià. És el nostre dia, el dia dels valencians, el dia que els nacionalistes valencians recordem que un dia de tardor del segle XIII se’ns posà a la història europea i durant quasi cinc segles forem independents. Ara, tres cents anys després de la derrota que suposà la integració (assimilació) a les lleis de Castella, encara ho recordem.

Cada 8 d’octubre, la vespra de la festa (i ja sabeu que “de la festa, la vespra” -Annanoticies) el Bloc sol fer una ofrena al monument del rei Jaume I (Infotelevisio.com) que hi és al Parterre de Valencia i que els valencians ens estimem tant. Allí es deposita una corona de llorer després d’una marxa cívica que recorre el carrer de la Pau del cap i casal. Tot molt simbòlic. Però és així com fem país i sumem il·lusions. Igual que els nacionalistes capitalins, actes semblants –molts d’ells oficials- es celebren arreu del país. Sols falta que una adequada pedagogía aconseguixca que els valencians i valencianes que vivim als pobles i ciutats del vell Regne apostem per un partit que recull el sentir dels que volem un autogovern sense submissions a l’estat, sense vasallatge partidista a Madrid i actiu i compromés amb la confiança de la gent que durant segles ha viscut i treballat a un territori europeu que mulla la Mediterrània.