La taronja no fa preu

Coincidixen Artur Josep Martínez al seu A mos redó i Enric Morera quan es lamenten de lo malament que està el camp. Es nota que el cap de setmana els pares aprofiten per posar-nos al dia als fills pròdigs...

“La taronja no fa preu...”, diuen els majors. I el problema s'agreuja.

Ho escolte a mon pare i a mon tio i als veïns del poble –que l'any passat molts d’ells no colliren les taronges i es quedaren a l’arbre-. I diuen com el pare d’Artur "mentre empatem...". Però, crec que ja perdem de golejà.

Em sap greu que una generació tan valuosa per al país, que ha treballat tant, que ha dedicat el millor de les seues vides a la seua família, al seu poble, en definitiva, resten arraconats com mobles vells. Recordem quan ens deien que València era la Florida europea. Però, una Florida feta amb la suor dels llauradors, dels jornalers, de les dones dels llauradors i de les dones dels jornalers.

Ara, es fan vells i moren. I estan feliços, en certa manera, d'haver col·locat els seus fills a l'oficina “on no fa fret a l’hivern ni calor a l’estiu ni et mulles quan plou”. Estan contents d'haver-nos allunyat de les dificultats de l’horta i de l’ai, sempre mirant el cel.

Però, es cert, s’acaba una manera de viure, s’acaba el país d'"esforç i blasfèmia perquè tot va mal” i ens ve un que tot ho devora, que tot ho vol, que tot s’ho menja. Amb massa rapidesa, amb massa voracitat, amb massa velocitat.

Els sindicats dels llauradors ho denunciaven fa uns dies: fins un 400% de diferència de mitjana entre el preu de la fruita al camp i la tenda. La clementina, per exemple, fins un 905%. Un desgavell, senyors.

Així, que cal aplaudir iniciatives polítiques que alerten del desempar del camp valencià com ho va fer fa poc el diputat Josep Maria Pañella (Bloc) a les Corts quan alertava dels “perjudicis que els comporta el pla de l’Organització Comú del Mercat que ha aprovat el govern de Madrid”.

“Ni els diputats valencians del PSOE han sabut o han volgut convéncer el govern del seu mateix partit dels perjudicis que aquest pla comportava per a la nostra producció de cítrics, clarament discriminada respecte a la d’altres autonomies, ni el govern valencià del PP ha sabut exigir amb suficient fermesa davant de Madrid el respecte pels drets dels nostres citricultors. Una vegada més, l’agricultura valenciana ha resultat perjudicada en un sistema de distribució dels fons de la Unió Europea que afavoreix clarament Andalusia, sobretot la zona d’Almeria, i ens perjudicia a nosaltres de manera manifesta”.