diumenge, 2 de novembre de 2008

Mossén Vicent Ribes i la passió pel Salteri

Infrigix Antoni López Quiles, segons ell mateix assenyala al seu article periòdic a la revista Cresol, un dels principis que s'havia marcat en la secció "Figures": "No era la meua intenció tractar sobre sacerdots que hagueren exercit després del concili". Però la infracció s'ho val perquè dedica la seua col·lacobració a Mossén Vicent Ribes i Palmero (Torís, 1946-1996).

Fou organista i tenia una enorme preocupació
"per encarnar la litúrgia tant com li fou possible". A Cortitxelles intentà fundar un "cenobi que combinara elements de l’espiritualitat i litúrgia benedictines amb les aportacions de Taizè, en el qual estavan imbricats alguns capellans (després amb mitra i tot, alguns) i no pocs seglars que en feien de suport".

Però, la seua passió eren els salms. Conta Antoni López que va col·laborar amb ell durant l’any 1985 en una edició de la traducció del Salteri que havia fet Joan Roís de Corella l’any 1490 en Venècia:

"Ribes tingué molta cura de respectar al màxim la modalitat de la llengua del gran poeta valencià del segle XV (com diu l’estudi introductori, la fidelitat s’ha dut a terme “àdhuc respectant algunes imatges poètiques molt reeixides o construccions sintàctiques plenes de bellesa, especialment hipèrbatons”) i, al mateix temps, oferir una redacció actual, apta per al públic hodiern (de manera que eixe mateix estudi introductori dirà que “Ateses les constants repeticions lèxiques produïdes a la traducció, probablement fruit del mètode sinonìmic, antitètic o sintètic, dels salmistes hebreus, hem procurat no reproduir-les per tal de confegir un text no enfarfegat”)."

Ací es pot seguir l'article complet, publcat al número del mes d'octubre de la revista Cresol.

Nota: El bloguer valencià Àngel Canet va escriure al mes de novembre de l'any passat una semblança de Mossén Vicent Ribes, ja que el va conèixer en la seua joventut.