Cristians.net fa 5 anys

El portal Cristinans.net-cristians pel valencianisme cumplix 5 anys. Un número rodó que cal recordar i aprofitar per dona-li difusió. Si hi ha una cosa que té el valencianisme, concebut de la forma més ampla, és una tradició i Cristians.net hi contribuix. Una tradició que no sols remet a l'àmbit cultural o de pietat popular, sino que inclús abastà la política (Acció Nacionalista Valenciana o, més recentment, Unió Democràtica del Poble Valencià).

La xarxa, internet -en les seues múltiples variants- permet fer transparent tota una església que sembla que encara roman a les catacumbes, però que és ben viva. Són els casos d'EsglésiaValenciana, el Fòrum Cristianisme i Món d'Avui i altres, així com els solitaris habituals de la blogosfera valenciana que encenen cada temps una flameta que no deu apagar-se.

[De l'editorial de Cristians.net amb motiu de l'aniversari]:

El 17 de novembre de 2003, apareixa a la xàrcia de xàrcies, un projecte ple d'il.lusions, ple d'incerteses, ple d'esperances, fa 5 anys naixia la plataforma virtual valencianista d'arrel cristiana Cristians pel Valencianisme.

El valencianisme d'arrel cristiana, la democràcia cristiana valencianista, és una realitat històrica al nostre país, la historiografia (Retrobar la tradició, Temps d'Acció) se n'ha encarregat d'ensenyar-nos els valencianistes cristians lluitant per les llibertats i drets del poble valencià. És més, la historiografia ens ha mostrat com els cristians valencians han sigut de decisiu per a la vertebració i configuració del valencianisme polític des dels temps de la renaixença al període dels anys 20, el període republicà, durant la dictura franquista, i els temps de la transició o els primers anys de la democràcia. Fins i tot, com el valencianisme d'arrel cristiana és de decisiu en l'actualitat.

Què el valencianisme polític majoritari actual s'ha configurat al voltant d'idees autodenominades esquerranes és veritat, però també ho és que junt a eixa "ideologia majoritària" ha estat al seu costat, colze a colze, col.laborant per al seu èxit el valencianisme democristià, també ho és.

I en eixe context és on naix Cristians pel Valencianisme. cristians.net naix com un modest intent de donar-li un canal de comunicació, una finestra per on vore el món al valencianisme socialcristià, i durant estos 5 anys la plataforma ha anat creixent, evolucionant i treballant, sempre des de les seues modestes possibilitats però amb l'esperit d'utilitat per al valencianisme, per al país, per al poble.

//SEGUIU LLEGINT//

Un divertiment

Un divertiment més dels molts que hi ha a internet: fer gran la ciutat de Valencianisme. Cliqueu sense més i si ho recordeu feu-ho una vegada cada dia.

Un mem com un altre

L'amic de Captiu i desarmat em posa en un compromís al barrejar-me en un joc blogosfèric que -he de reconèixer- que no acabe d'entedre massa. Es tracta, si ho he captat bé, de deixar  constància de cinc blogs que m'agraden. En teoria, estos seguiran una cadena que donarà a conèixer nous blogs als que passen per cada blog en qüestió. Anem allà.

N'hi ha un blog que em té captivat des del primer moment. Deu ser l'únic que és capaç de penjar un post amb un article de Susana Fortes després d'un altre on glosa la figura de Santa Maria Micaela del Santíssim Sagrament o escriure unes quantes notes sobre Sant Eliseu, profeta i a continuació comentar l'absentisme al Congrés dels Diputats de Madrid. Es tracta del Blog d'Àngel Canet (Valldalbaidí). Imprescindible. Ni un dia sense actualització.

Per Tutatis! que porta l'epígraf "còmic, subcultura i opinió". Segurament, un dels motius pel que m'he fet lleugerament lector de còmics i novel·les gràfiques. Gràcies.

La terra, l'aigua, l'horta, l'arrelament que ens duu pels segles dels segles... Lo sequier de Faitanar, fet per Andarella, tan minuciós i amb tots els detalls. Llàstima que no es prodigue.

El quart de meu mem és el blog -que crec que ja he citat en alguna ocasió- fent referència a l'esperança front a la desesperança. Em referixc a Laeto animo, del català Jordi Llisterri, director de Foc Nou.

Finalment, no puc deixar de referir-me a un que ja sé que no seguiran cap cadena. I no sols perquè siga l'únic de fòra del nostre domini lingüístic. Es diu You thought we wouldn't notice... i entenc que significa alguna cosa així com "Pensaves que nosaltres no ens enteraríem...". I dé qué va? Molt fàcil. Recullen quantitats immenses de dissenys de tot tipus de còpies, plagis i trampes. Samarretes idèntiques a un graffitti o espardenyes que s'asemblen al disseny d'un determinat autor que res té a vore... Divertidíssim.

I, ara, els "post scriptum" de torn. No l'he posat en el mem perquè ja n'haurà fet molts a Baydal, del -encara- indispensable en la blogosfera valenciana Vent d Cabylia. Conegut per tothom, no fa falt dir res més. Segurament, mai m'hauria animat a escriure a l'internet sense haver seguit durant molt de temps el seu blog. Gràcies.

I deixe constància -fòra de concurs- dels blogs dos polítics pels que sempre passe: un, el d'Enric Morera (Bloc) i l'altre, el de Duran i Lleida (UDC).

Bora nit.

esmena 2.0 @ CDC

esmena 2.0 @ CDC és el títol de l'última entrada del blog de Rubèn Novoa (de la Casa Gran del Catalanisme i polític-ciberactivista citat per Fuset). Em sembla una iniciativa genial i més que necessària. Fa pensar en moltes possibilitats al nostre país, a la casa del valencianisme majoritari i que esperem que també gran un dia pròxim

Sort.

Naix Rent, literatura religiosa contemporània

Ha nascut de la mà de l'editorial Denes la col·lecció Rent, dedicada a la literatura religiosa contemporània en valencià. Les dades es poden consultar a Rentllibres, blog que informa segons assenyalen, de les novetats d'esta interessant iniciativa -no sols per a públic amb inquietud religiosa. 

El dimecres, 16 d'abril, a les 19:30 hores, tindrà lloc la presentació de la col·lecció Rent a la ciutat de València en Octubre, Centre de Cultura Contemporània (sant Ferran, 12). Hi intervendran l'editor Francesc Ferrer, el director de la col·lecció, Agustí Colomer, i el pare Enric Ferrer, escolapi i crític lierari, que presentarà els dos primers llibres:

-En el món, però no del món. Selecció de sermons, de John Henry Newman [Traducció de Salvador Albert. Introducció i notes d'August Monzon].

-Isaïes, profeta de Nadal, de Martí Domínguez [Edició a cura d'Agustí Colomer].

Antònia Font a Sies.tv

Sies.tv

La tele cultural catalana per internet Sies.tv emet un reportatge sobre els Antònia Font, el seu darrer treball i inicis musicals.

Ses coses no són fàcils per ningú
dins aquest iglú tan descongelat,
tanta longitud,
tan ple de finals,
tan privat de tu.

Continuem els “feyts” de Jaume I

E a en tant alguns dies con nos haguessem en cor danar a Poblet, e de seruir la Mare de Deu en aquell logar de Poblet, e fossem ja partits Dalgezira, e fossem en Ualencia, a nos cresque la malaltia: e plach a nostre Senyor que no complissem lo dit uiatge que fer uoliem...

E aqui en Ualencia en lany de ·M·CC·LXXVI·, ·VIº· Kalendas Augusti, lo noble en Jacme, per la gracia de Deu Rey de Arago, e de Maylorques, e de Ualencia, Comte de Barcelona e Durgell, e senyor de Montpeyler, passa de aquest segle: Cuius anima per misericordiam Dei sine fine requiescat in pace:

Amen.

Aquest libre feu escriure lonra en Ponç de Copons per la gracia de Deu abbat del honrat Monestir de sancta Maria de Poblet: en lo qual Monestir jau lo molt alt senyor Rey en Jacme, aqueyl de que aquest libre parla dells feyts que feu ni li endeuengueren en la sua uida.

E fo escrit en lo dit Monestir de Poblet de la ma den Celesti Destorrens, e fo acabat lo dia de sent Lambert a ·XVII· dies del mes de setembre, en lany de ·M·CCC·XLIII·

[Clica per fer gran el full original d'on està extret esta part del Llibre dels Feyts]

Els valencians podem continuar aquells feyts que començà lo noble en Jacme, per la gracia de Deu Rey de Arago, e de Maylorques, e de Ualencia, Comte de Barcelona e Durgell, e senyor de Montpeyler fa 800 anys. No deixem que ens els escriguen altres.

En record del naixement de Jaume I, fundador del Regne de València, la pàtria dels valencians.

Imaginació

Sovint al si del valencianisme es reclama més imaginació per fer-se visible davant la societat. Els últims esdeveniments del tancamanent de la TV3 han ocupat el cervell dels que s’oposen a la censura i a la trampa continua.

Esta darrera setmana ha sortit amb força un nou blog –internet continua donant alegries al valencianisme- que ha descobert una realitat parel·lela que molts ja hauran pogut conèixer: els andalusos reclamen poder vore Televisión Española. L’any 1808, fa quasi dos-cents anys, els francesos ocuparen la península ibèrica...

Ha estat una mostra d’imaginació i oportunitat que cal seguir. En moments d’incertesa, censura, patiment i desvergonya cal estar viu. El dret a riure no ens el poden furtar i l’humor i la ironia es convertixen en armes poderoses per animar les ments inquietes.

Podeu seguir la història del tancament de la TVE a terres andaluses al blog Ucronía 1808

[Foto: la península ibèrica divida en departaments dintre de l'estat francés]

Dia d’Acció del Blog. Acció Ecologista Agró

El 15 d’octubre es el Dia d’Acció del Blog . Enguany està dedicat al medi ambient . Participe activament i amb molt de gust amb esta campanya.

A més un blog amb un nom que ens duu a la muntanya i al camp, a l’arbre, a la natura, no pot deixar passar esta ocasió. Així que he decidit fer un xicotet homenatge.

Quan al País Valencia algú es referix al medi ambient no té més remei que parlar de l’activitat realitzada des de 1983 per ACCIÓ ECOLOGISTA AGRÓ , el grup ecologista més nombrós del País Valencià. A més, AE-Agró és independent de partits polítics i administracions. AE-Agró és una entitat plural oberta a qualsevol persona que faça seu el principi d’actuar per a contribuir coherentment a millorar el medi ambient. La denúncia i la sensibilització social són els eixos de la seua activitat.

Denuncien les agressions mediambientals a través d’accions pacífiques, recursos judicials, al·legacions, informes, comunicats de premsa i altres. També sensibilitzen la societat sobre els problemes del medi ambient i les possibles vies de solució organitzant xarrades, taules redones, projeccions audiovisuals, exposicions...

Ací deixe un vídeo molt pedagògic, produït per AE-Agró, sobre la destrucció de la Serra Calderona (vàlid, en qualsevol cas, per altre lloc on els PAI amenacen territoris protegits). Perdeu uns minutets que s’ho val. I si sou mestres de Coneixement del Medi o professors a Secundària és un material molt aprofitable.

En Venda Parc Natural. La Calderona .



Gràcies, amics, d’Acció Ecologista Agró per estimar tant el País Valencia i pel vostre exemple sempre.

2015

Falten 8 anys per arribar a esta data: 2015.

Però ja n'hi ha qui ha fet alguna prospecció i s'ha aventurat a dir-nos qué passarà a la societat global. O siga, qué passarà als mitjans de comunicació. Per supost no saben si la vida es resoldrà així o no. El que sí sabem és que, nosaltres, els que utilitzem les possibilitats que ens oferix la blogosfera o la web 2.0 aí podem intuir-ho.

Sabem del poder de la persona que accedix a continguts posats per altres i, a la vegada, els intercanvia. L'autor d'este video del que pose l'enllaç -clicant damunt del 2015 o damunt la foto - va molt més enllà i ens diu que el periodisme tradicional començà a morir a finals del segle XX.

¿Qué hi penseu? A mí se m'ocurrixen moltes coses, però una per damunt de totes. Crec que els valencianistes tenim un arma molt poderosa: la nostra convicció i internet. Usem-lo.

2015